Festival de cinema
El misteri animat de Miyazaki inaugura Sant Sebastià
El noi i l’agró, el retorn d’Hayao Miyazaki deu anys després d’haver anunciat la seva retirada amb El vent s’aixeca, obrirà avui la secció oficial de la 71a edició del festival de Sant Sebastià. La pel·lícula, que va estrenar-se al juliol al Japó i fa quinze dies també va encetar el festival de Toronto, es projectarà fora de concurs en la gala inaugural, on el mestre de l’animació, que no es desplaça fora del seu país, es farà present de manera virtual per rebre en la distància el Premi Donostia al conjunt de la seva carrera. Miyazaki, que continua amb la seva forma artesanal de fer cinema d’animació en la producció anunciada com la més costosa del mític estudi Ghibli, s’ha inspirat en una novel·la de Yoshiro Genzaburo, publicada l’any 1937, en què un nen orfe és adoptat per un seu oncle i, mentre fa l’aprenentatge de la vida, es comunica amb un agró. El director d’El viatge de Chihiro trasllada l’inici de la narració a l’any 1943, moment en què el protagonista (Mahito) perd la seva mare a causa dels bombardejos dels aliats i, en el seu cas, té una relació tensa amb una tia, amb la qual, essent germana de la difunta, s’ha casat el pare del nen. L’agró, en tot cas, també hi és, en el film de Miyazaki. Com segur que hi ha la sensibilitat, la bellesa i el misteri del seu cinema animat.
L’inici del festival també coincideix amb la projecció d’un documental, No me llames Ternera, que ha causat polèmica abans de ser vist en l’obertura de la secció Made in Spain. Això perquè Jordi Évole hi entrevista l’exdirigent etarra Josu Urrutikoetxea (Josu Ternera) i més de 500 persones han escrit una carta exigint que la pel·lícula sigui retirada en suposar que blanqueja el terrorisme.
L’organització del festival de Sant Sebastià, dirigit per José Luis Rebordinos, ha emès un comunicat en què recorda coses tan òbvies com ara que el fet d’entrevistar algú no significa donar-li la raó i que una pel·lícula primer ha de ser vista per ser sotmesa a una crítica i no a la inversa.
D’altra banda, la secció Perlak comença fort amb les primeres projeccions d’algunes de les perles premiades a Canes: La zona d’interès, de Jonathan Glazer; Perfect Days, pel·lícula de Wim Wenders rodada a Tòquio, i Les fulles mortes, una meravellosa mostra de la poètica de Kaurismäki, que hi rebrà el Gran Premi Fispresci de la crítica internacional. Mentre, acabada recentment la Mostra de Venècia, continuen a priori les dificultats per fornir de manera brillant la secció oficial (on hi competiran films d’Isabel Coixet, Robin Campillo, Joachim Lafosse, el romanès Cristi Puiu), el festival aposta pel ganxo de Perlak, on demà es projectarà al públic La Sociedad de la nieve, amb la qual, presentada a Venècia, Juan Antonio Bayona aborda l’experiència dels supervivents de l’accident d’aviació del 1972 als Andes. També s’hi exhibiran, entre altres, Anatomie d’une chute, amb què Justine Triet va guanyar la Palma d’Or; May december, de Todd Haynes, i El mal no existeix, del japonès Ryusuke Hagamuchi.
Erice tanca el festival
Si el festival comença amb la reaparició de Miyazaki, acabarà amb el retorn d’un altre cineasta, Víctor Erice, també distingit amb el premi Donostia: trenta anys després d’El sol del membrillo, aporta un nou llargmetratge, Cerrar los ojos, que, a més, es projectarà en el cinquantenari de la Petxina d’Or a El espíritu de la colmena. Després de no assistir a la presentació al festival de Canes del seu nou film, cal esperar que Erice sí que recollirà el premi Donostia. A causa de la vaga d’actors i d’actrius de Hollywood, qui no ho farà fins l’any vinent serà Javier Bardem, present al cartell de la 71a edició: tanmateix, per què no s’ha ajornat la concessió fins a la pròxima edició?