Cultura

"Estaria bé anar a la 'pares-escola' per formar-te i treure't el carnet"

ENTREVISTA D'ESTIU: Carme Ruscalleda, xef del Restaurant Sant Pau

On et con­nec­tes a Inter­net durant l'estiu?
Des de sem­pre l’estiu ha estat per a mi una estació de molta feina. Des que uti­litzo Inter­net, ho faig amb la mateixa inten­si­tat durant tot l’any. Em con­necto des del meu des­patx-estudi, cada matí i cada tarda, quasi bé sem­pre per temes pro­fes­si­o­nals o per recerca d’infor­mació. Quan faig vacan­ces, com que varia molt poc la meva vida, con­ti­nuo man­te­nint la con­nexió.

En gene­ral, ets d'anar cap al Nord o cap al Sud?
Acos­tumo anar cap al Nord, però tinc el Sud a la llista de futu­res sor­ti­des.

On t'ama­gues quan vols que et tro­bin?
Sem­pre sóc a mà de qui em cerca, visc i tre­ba­llo en espais oberts i a la vista de tot­hom.

Amb quina olor asso­cies l'estiu?
Amb ves­pres a la fresca, i amb un ven­tet que fa olor de mari­nada, i que es bar­reja amb flai­res de mari­allüisa i ges­samí.

Explica'ns un acu­dit.
Un home asse­gut a la taula d’un res­tau­rant, crida al cam­brer i li diu:
“Si us plau faci el favor de reti­rar-me aquest plat de llen­gua de vede­lla, sóc incapaç de men­jar res que hagi sor­tit de la boca d’un ani­mal”. El cam­brer ben atent, li pre­gunta a l’home què vol que li porti en subs­ti­tució del plat de llen­gua, i l’home res­pon : "Amb un parell d’ous fer­rats em ferà ben feliç..!”

Els polítics tenen els ciu­ta­dans que es merei­xen?
Penso que no és una qüestió de merei­xe­ment, sinó de rea­li­tat social, amb la qual s'enfron­ten els polítics que lliu­re­ment han pre­sen­tat can­di­da­tura.

Els pares hau­rien de tenir també un car­net per punts?
Òstres! Esta­ria bé anar a la “pares-escola” per for­mar-te i treure’t el car­net. I amb això, és clar, accep­tar que pots per­dre punts...

Conei­xes algú que no sàpiga qui és Ronal­dinho?
T’asse­guro que no!

Un plat d'estiu que no sigui una ama­nida.
Un peix blau o blanc, (al teu gust), d’uns 200 gr. de pes, net, file­te­jat i sense espi­nes, col·locat ben pla en una safata de forn, amb la pell a sobre, envolta’l de cinc rot­lla­nes de tomàquet madur d’un cm. de gruix, un xic d’all picat (molt poc) unes quan­tes fulles d’alfàbrega (sigues generós) també pica­des, unes set oli­ves negres i cinc talla­des fines de car­bassó ben ten­dre. Ama­neix-ho amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, sal i un pes­sic de pebre blanc. Posa-ho al forn ben calent a 200º, durant només 5 minuts, i ja ho tens llest per men­jar.

El país del món on hi ani­ries a fer una ruta gas­tronòmica.
Tinc una llista llarguíssima, però ara mateix me n'ani­ria al Bra­sil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.