Trens cap al nord

Amb deu minuts de retard va aparèixer Joaquín Sabina al Palau Sant Jordi, bar­ret blanc i gui­tarra acústica per inter­pre­tar el vell tema Cuando era más joven, autèntic himne auto­bi­ogràfic sobre exi­lis, amors, pas­sa­ports i insom­nis, ambi­en­tat en trens que viat­ja­ven cap al nord. En plena litúrgia va dir que estava molt con­tent de tor­nar a Bar­ce­lona enmig d’una gira que ha tra­ves­sat dos con­ti­nents. Abans de les més de vint cançons va reci­tar un poema ple de records ines­bor­ra­bles, en la tònica gene­ral deca­dent d’una gira, amb un cert regust de comiat. La veri­tat és que el vam veure més en forma que en oca­si­ons ante­ri­ors. El to ama­ble i pròxim con­tras­tava amb els tòpics sobre pas­sar-nos a baio­neta que va fer en un des­gra­ciat vídeo amb Arturo Pérez Reverte que es pot veure a la xarxa, “bor­re­gue­ando”, tal com diu un dels meus amics. Dime­cres mos­trava una acti­tud de retro­ba­ment amb el país, fins i tot per ofe­rir algun agraïment en català abans del segon tema, Sintiéndolo mucho: “Aun­que al fúsil no le quede ni un car­tucho”, també clara­ment biogràfic. Veu tren­cada, però rei­tero que molt millor que en als últi­mes con­certs aquí. I sem­pre ins­pi­rat, com es com­prova en temes com Lo niego todo, un poe­mot far­cit de sen­ti­ment. “Me duele más la muerte de un amigo que la que a mi me ronda”: el vers con­tun­dent de Lágri­mas de mármol va ser­vir perquè el can­tau­tor d’Úbeda entrés en zona d’obi­tu­ari gene­ra­ci­o­nal, dels vells col·legues de farra i gui­tarra.

Sabina va recor­dar amics des­a­pa­re­guts com Krahe, Aute i Milanés, o la reti­rada de Ser­rat. Era tot just del Bou­le­vard de los sueños rotos, ins­pi­rat en la incom­pa­ra­ble Cha­vela Var­gas, “paloma negra de los exce­sos”. Tal com va expli­car, la pri­mera part va ser més enfo­cada als nous temes, per­dent oli en alguns ver­sos deci­di­da­ment incor­rec­tes, per no dir ran­cis: “la meno­pausa d’una dona fatal”. En una de les bar­res del bar, una noia de Bada­lona de 27 anys, no sé si fatal o no, em va mos­trar els tatu­at­ges amb ver­sos de Sabina, con­tenta de veure’l per pri­mer cop. Cal dir que hi havia molt públic jove, ballant i core­jant les cançons. També va haver-hi temps perquè Mara Bar­ros, el veterà Anto­nio García de Diego i Jaime Asúa dones­sin un des­cans a la veu del figura, que espe­rem no es retiri perquè li queda molta mili.