Cultura
Planeta publica la primera obra pòstuma de Francisco Umbral
La primera obra pòstuma de l'escriptor Francisco Umbral, titulada Carta a mi mujer (Planeta), es publica aquest dimarts, informa l'editorial.
Umbral, que va morir per una fallada cardiorespiratòria el 28 d'agost de l'any passat a Madrid als 72 anys, havia escrit aquest text entre el 1985 i el 1987.
L'obra revela la relació d'una parella madura en què Umbral escriu a la seva dona, María España, una carta sobre les pèrdues quotidianes, sobre el que té d'efímer el món i sobre la vellesa, però també sobre l'amistat, el desig i el sexe.
"Aquest llibre està dedicat a l'infinitament petit, entre d'altres coses, perquè se m'ha perdut, gustosament, l'infinitament gran", va afirmar al seu moment Umbral, segons ha comunicat l'editorial, que ha afegit que a l'obra hi ha referències a la mort del seu únic fill.
El llibre, de 173 pàgines, transcorre en una casa de camp pròxima a Madrid i té una gran càrrega lírica, que Umbral combina amb una ironia sorneguera en què la vida real i la inventada es barregen. La seva dona és l'epicentre del text, i s'hi troba, "de la primera línia a l'última, cosa que més autènticament defineix qui les va escriure", apunta el prologuista, Pere Gimferrer. Gimferrer afegeix que "la seva bellesa no és només estilística", sinó que té també "la desvalguda grandesa impàvida de la dignitat i la veracitat".
Umbral, que va morir per una fallada cardiorespiratòria el 28 d'agost de l'any passat a Madrid als 72 anys, havia escrit aquest text entre el 1985 i el 1987.
L'obra revela la relació d'una parella madura en què Umbral escriu a la seva dona, María España, una carta sobre les pèrdues quotidianes, sobre el que té d'efímer el món i sobre la vellesa, però també sobre l'amistat, el desig i el sexe.
"Aquest llibre està dedicat a l'infinitament petit, entre d'altres coses, perquè se m'ha perdut, gustosament, l'infinitament gran", va afirmar al seu moment Umbral, segons ha comunicat l'editorial, que ha afegit que a l'obra hi ha referències a la mort del seu únic fill.
El llibre, de 173 pàgines, transcorre en una casa de camp pròxima a Madrid i té una gran càrrega lírica, que Umbral combina amb una ironia sorneguera en què la vida real i la inventada es barregen. La seva dona és l'epicentre del text, i s'hi troba, "de la primera línia a l'última, cosa que més autènticament defineix qui les va escriure", apunta el prologuista, Pere Gimferrer. Gimferrer afegeix que "la seva bellesa no és només estilística", sinó que té també "la desvalguda grandesa impàvida de la dignitat i la veracitat".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.