El Nobel premia el món kafkià del noruec Jon Fosse

L’autor noruec Jon Fosse (Haugesund, 1959) és el Premi Nobel de Literatura de 2023 “per les seves innovadores obres de teatre i la seva prosa, que donen veu a l’inefable”, segons ha anunciat un representant de l’Acadèmia Sueca a Estocolm. Segons el jurat, el premiat d’enguany ha desenvolupat un estil que ha arribat a conèixer-se com el “minimalisme de Fosse”, que aprecien per exemple en la seva segona novel·la, Steng gitar (1985), en la qual fa variacions sobre els seus temes centrals, com el del moment crític de la indecisió. En aquesta obra, una mare surt del seu apartament a llençar les escombraries però es queda fora amb el seu bebè a dins, i no s’atreveix a buscar ajuda perquè no vol allunyar-se de la criatura. En la seva valoració, l’Acadèmia Sueca destaca els paral·lelismes de Fosse amb el món de Kafka, amb la diferència que en situacions que són pròpies de la vida quotidiana d’avui. A més de Kafka, veuen altres autors relacionats amb l’obra de Fosse, com l’irlandès Samuel Becket, un dels màxims exponents del teatre de l’absurd, o el poeta alemany Georg Trakl.

Intimista i reflexiu igual que la seva literatura, Jon Fosse ha escrit teatre, novel·les, contes, poesia, llibres infantils i assaigs, sempre obres innovadores i difícils de catalogar que l’han portat a inventar noves formes literàries. És considerat un dels escriptors més importants de l’actualitat internacional: la seva obra ha estat traduïda a quaranta idiomes i les seves peces teatrals han estat representades arreu del món.

El paisatge és també un element constant en l’obra d’aquest escriptor que viu entre Noruega i Àustria i que va publicar la seva primera novel·la, Roig, negre, el 1983. Va continuar publicant novel·la i alguna col·lecció de poemes al llarg dels vuitanta, però a principis de la dècada següent va començar a escriure teatre. S’hi va consagrar amb passió: fins a trenta peces que el van portar a viatjar per tot el món amb motiu de les estrenes, fins que, en paraules seves, va creure que “ja n’hi havia prou” i va tornar a la novel·la, que qualificava de “prosa lenta”, en oposició a “la brevetat i intensitat necessàries en una obra de teatre”, segons va dir l’any passat, quan va ser finalista del també prestigiós Premi Booker.

Admirador confés de Federico García Lorca i reconegut amb un gran nombre de premis, la seva Septologia (formada de moment pels volums L’altre nom, Jo és un altre i Un nom nou), amb la qual ha estat finalista del Booker Internacional el 2020 i 2022, es començarà a publicar en castellà, a l’editorial DeConatus, el novembre vinent. Començada al castell de Paul Claudel al sud de França, on havia estat convidat per la família del poeta, la defineix com una espècie de “realisme místic” de la vida ordinària. Aquesta setmana es publica, també en castellà, Matí i tarda, una obra sobre la vida i la mort amb una prosa rítmica que travessa passat i present. De fet, ell mateix diu que escriu en “un idioma rar”, el nou noruec, que dominen només mig milió de persones, encara que l’entenen tots els noruecs i fins i tot suecs i danesos: “Des d’una certa perspectiva, les llengües escandinaves són una de sola, ja que entre elles s’entenen, però estan escrites en quatre versions, dues d’elles noruegues”, sosté Fosse.