Emocions fotografiades

Hi ha moltes maneres d’expressar experiències personals i l’artista i periodista olotina Duaita Prats ha escollit el suport fotogràfic per convertir en matèria artística les emocions que li han generat. A The Inner Skin, amb instantànies realitzades durant el confinament per la pandèmia, Prats trenca amb el seu treball fotogràfic anterior, sempre centrat en escenaris decadents i espais degradats com el de l’antiga serralleria Can Gelada del Firal petit d’Olot. A més, segons ella mateixa ha destacat, explica emocions amb autoretrats “alliberada de la roba sense buscar connotacions sexuals provocadores per trencar pors i tabús”. Per exemple, hi reflecteix experiències en contactes alienígenes quan era petita o les dificultats per tenir credibilitat davant la gent. “M’ha costat guanyar credibilitat, no soc una mena de gerro bonic i res més, quan he desenvolupat activitats professionals molt especialitzades”, ha afirmat en referència a la creació I’am not a doll. Les obres de Prats –un projecte que ella mateixa ha dit que manté obert– van sorgir durant la pandèmia de la covid. “En pandèmia, no estava envoltada de ningú i vaig pensar que tenia un cos i potser era el moment de fer-lo servir. Pot semblar una mica paradoxal, perquè, quan mai t’has tret la roba, per què fer-ho ara si als seixanta anys?” I ha aclarit: “És una reivindicació. M’han dit que és tard, que soc gran, però, em rebel·lo... Compta el resultat, no els anys que tinc.”

The Inner sking forma part del PhotoEnlace’23, que s’inaugurarà demà a Enlace Art in Progress de Serra de Daró. És la primera exposició d’aquest espai dedicada al món de la fotografia i s’hi exposaran també obres de Michael Dunev, Brume i Maria Alzamora.

Aquesta última artista explora a les seves fotografies la relació de les persones amb el seu propi cos, el cos com a subjecte i les pors... Michael Dunev, que té treballs per exemple sobre la dansa de la mort de Verges i els correfocs, és un bon exemple d’utilització dels aspectes fonamentals de la fotografia i Brume té una visió molt personal de la figura humana.

Sigui com sigui, l’exposició contribueix a consolidar l’Empordà com a referent dels que gaudeixen d’aquest format artístic.