Vázquez Montalbán, jove, modern i fins ara inèdit

El manuscrit trobat és una excusa argumental força utilitzada, perquè ofereix molt de joc dramàtic i simplifica determinats plantejaments tècnics. Però la publicació de Los papeles de Admunsen, primera novel·la escrita per Manuel Vázquez Montalbán (MVM), inèdita fins ara, no obeeix a cap estratègia dins la ficció ni per part de l’editorial Navona. És un fet real i insòlit d’aquells que de vegades alegren un grup de persones, com ara José Colmeiro, filòleg, escriptor i estudiós de l’obra de MVM, que va descobrir l’original remenant la setantena de capses amb documentació de l’enyorat periodista, novel·lista i poeta que tenen des del 2016 a la Biblioteca de Catalunya.

També estan contents Anna Sallés i Daniel Vázquez Sallés, vídua i fill de l’autor, perquè “ha estat emocionant llegir-la, com viatjar amb una màquina del temps fins a la joventut del meu pare”.

I també estaran contents els molts fans que encara té MVM, que ara tenen 20.000 exemplars d’aquesta bola extra que conté l’essència de l’imaginari del prolífic autor. Una troballa que ha estat posterior al “projecte de Navona de recuperar tota l’obra de Vázquez Montalbán i que, actualment, coincideix amb el vintè aniversari de la mort de l’autor”, comenta Ernest Folch, editor de Navona.

La novel·la comença amb una magnífica introducció de gairebé 50 pàgines del José Colmeiro en què relata com es va trobar l’obra inèdita, les seves característiques i una contextualització de l’època i de l’obra de MVM. Colmeiro ha dedicat sis mesos de feina intensa i detallista a l’edició, amb fases de reconstrucció perquè la tinta de la màquina d’escriure de vegades clarejava.

Després podem llegir la novel·la, d’unes 350 pàgines, protagonitzada pel jove escriptor frustrat Admunsen, alter ego de MVM, ambientada a la ciutat de Leiden, als Països Baixos, si bé això és un recurs per mirar de fugir de la censura, perquè la ciutat que retrata l’autor és Barcelona, clarament.

I l’edició encara inclou 30 pàgines amb notes, reproduccions de pàgines de l’original i, al llarg de tot el text, unes quantes fotografies de MVM, que va escriure la novel·la quan tenia entre 24 i 26 anys, al llarg de l’any i mig llarg que va estar empresonat per motius polítics, primer a la Model (com també ho va estar sis mesos la seva esposa, Anna Sallés, Ilsa a la ficció) i després a Lleida.

Per tot plegat, Los papeles de Admunsen conté un elevat contingut autobiogràfic, de l’autor, dels seus pares i de diversos personatges que hi apareixen amb noms falsos, com ara Manuel Sacristán, Salvador Clotas, Ferran Fullà, Martí Capdevila...

Colmeiro va topar amb l’original en la tasca de recerca de la versió crítica de l’obra de MVM Galíndez, que tot just ara també surt al mercat. “Vaig trobar l’original, enquadernat amb tapa dura i vermella, que havia estat enviat a Josep M. Castellet i, la mateixa versió, al premi Biblioteca Breve. No sabem del cert si es va presentar o no, però sí que l’autor va fer tot d’acurades correccions en aquest mateix original”, explica Colmeiro.

“Molts dels elements clàssics en l’obra de MVM ja hi són en una obra, per la seva època, molt moderna i innovadora de tècnica i de contingut, amb crítiques a la societat patriarcal i a la de consum i amb cites d’alta cultura i d’altres de cultura popular, a més de la lluita política en la clandestinitat. A finals dels anys seixanta hauria estat molt difícil que es publiqués i una dècada després, quan sí que hauria estat factible, probablement va ser ell que ja no ho va voler perquè estava per altres opcions. Però no la va destruir, com feia amb els textos que descartava, així que cal suposar que li agradava.”

“Aquesta obra és fonamental per a un propòsit personal que tinc: mantenir i engrandir la memòria del meu pare”, reconeix Daniel Vázquez Sallés.

Avui, a les 19 h, a la llibreria La Central del Raval de Barcelona es fa la presentació de la novel·la, a càrrec dels escriptors Daniel Vázquez Sallés, Eduardo Mendoza i Carlos Zanón. En llegirà fragments l’actor Josep Maria Pou.