Fer tronar per honorar l’abat

Els mascles, unes peces cilíndriques gruixudes de ferro, s’omplen de pólvora i terra premsada. A la base, hi ha un petit forat horitzontal on es col·loca la metxa. L’esclat és el d’un so virulent, semblant a un tro. Són part fonamental de la Tronada, un espectacle pirotècnic vistós per la seva potència sonora. Es recomana al públic no situar-se sota les voltes de la plaça Major de Banyoles perquè és on les vibracions són més fortes. Documentada per l’historiador banyolí Guerau Palmada i recuperada des del 2017 per la comissió de festes, compleix 400 anys.

El 1623, el nou abat del monestir de Sant Esteve, fra Antoni de Mantilla (1558-1640), va entrar a la ciutat acompanyat per músics i una soldadesca de 60 homes. Segons el document estudiat per Palmada, quan el nou abat arriba a la plaça, s’encenen quatre mascles amb pólvora que l’Ajuntament havia aconseguit al molí polvorer Cabanellas situat al terme. Més que un acte de benvinguda, era un “acte de vassallatge”, explica l’historiador: “L’abat era el senyor de Banyoles i des del segle XVI entra a la ciutat amb una mula de la qual surten uns cordons vermells aguantats a banda i banda pels jurats; és una manera de retre homenatge al nou abat.”

La sorollosa tronada es va repetir quan va entrar un nou abat el 1689, fra Dimes de Malla, amb la mateixa litúrgia: acompanyat de 60 soldats, es va repartir mig quintar de pólvora per a les tres salves de mascles de la plaça Major. A més, els regidors banyolins van fer venir soldats alemanys de la caserna de Girona per tocar dos pifres, la flauta travessera de vuit forats.

Divendres, a partir de dos quarts de nou del vespre, la Tronada espetegarà de nou a la plaça Major i inclourà, com a novetat, la participació de Cor de Teatre, que hi interpretarà Te deum laudamus. Guerau Palmada ha trobat referències d’aquest càntic cristià a Banyoles l’octubre del 1710. Durant la guerra de Successió, es van tirar mascles a la plaça Major en memòria dels soldats morts per la causa austríaca i en contra dels Borbons. La festa es va allargar fins a tres nits amb la il·luminació de tres teieres i va incloure fer ballar el drac, es va representar una comèdia i es va interpretar el Te deum laudamus.

Amb la Tronada d’aquest any, s’encendrà la teiera, a càrrec de l’alcalde Miquel Noguer, i amb el foc es donarà inici al gran espetec i a la festa major. Guerau Palmada destaca la nova dimensió i “la revifada” que ha adquirit la festa major amb la recuperació de tradicions de la cultura popular banyolina vinculant-les al seu relat històric.