Carles Sala guanya el premi Vaixell de Vapor i Jesús Castillón, el Gran Angular

Del premi Vaixell de Vapor, per al públic infantil, i el Gran Angular, per a joves, ja se n’han fet 39 i 33 edicions, respectivament. Bones xifres. En tots dos casos dotats d’11.000 euros i publicats per Cruïlla.

Els guanyadors d’aquest any han estat Carles Sala amb Madame Esvelt (Vaixell de Vapor) i Jesús Castillón Motta (Gran Angular) amb Predestinats. Tots dos és queixen, entre rialles, que han estat uns quants mesos sense poder explicar a ningú que havien guanyat, però ara tenen els llibres a les mans quan s’ha fet públic el veredicte. En el cas de Sala, il·lustrat per Anna Baquero.

Carles Sala (Girona, 1974) és un prolífic autor , d’èxit assegurat, de literatura infantil amb una quarantena llarga de títols i premis com ara el Barcanova (el 2007 i els 2009), el Guillem Cifre de Colonya, el Josep M. Folch i Torres (el 2012 i 2021), el White Ravens i, ara, després del 2009, repeteix i guanya el premi Vaixell de Vapor.

“L’infantil és el públic amb què em sento més còmode, per les situacions, els personatges i els jocs de paraules que puc crear”, comenta Sala, que sol partir d’un personatge i no d’un tema perquè “els temes ja surten sols”.

En aquesta ocasió narra la història de Madame Esvelt, una baronessa manada per l’estètica, obsessionada amb estar prima, que s’ha instal·lat a viure en una mansió abandonada. Una nena que es diu Arlet i el seu professor de violí esbrinaran l’efecte que tenen en els nens del poble unes estranyes mandonguilles que la baronessa els dona. “Sempre que puc deixo malament l’aristocràcia i, en canvi, volia mostrar algú que estudia violí i música clàssica i no és repel·lent, al contrari”, explica.

Per la seva banda, Jesús Castillón Motta (Barcelona, 1971) ha guanyat una vintena de premis de narrativa i ara, amb la seva segona novel·la, Predestinats, el Gran Angular, que considera “el més important”.

La novel·la parteix d’un conte previ i és “una història clàssica de viatges en el temps i un homenatge a la literatura que vaig llegir de nen i de jove”. Castillón, amb una trama futurista en què la societat està formada exclusivament per dones, ha creat una estructura sintètica plena de ganxos perquè el lector no deixi anar el llibre.