La usura que tot ho justifica

En els moments finals de Gangs of New York (2002), de Martin Scorsese, veiem com de les tombes de les velles bandes sorgien les Torres Bessones. La violència atàvica actuava com a element fundacional. A l’extraordinària Los asesinos de la luna , Scorsese torna a indagar a les arrels fundacionals del somni americà i es torna a creuar amb la violència, però aquesta no està provocada únicament per la lluita pel poder, sinó per la usura. Per qüestionar el present dels Estats Units, el director ressuscita els aspectes més tèrbols del capitalisme, tant el desig de fer diners que tot ho justifica com el desig de no permetre que els altres posseeixin la riquesa. Los asesinos de la luna és una pel·lícula política. De les tombes dels indis osage sorgeix l’Amèrica del present, una Amèrica que no accepta mestissatges i que es consolida com a autosuficient en la seva misèria.

A les primeres imatges, Scorsese posa les cartes sobre la taula. El vell patró de la tribu constata que el vell món s’enderroca. A canvi de fer-se rics, els osage perden els seus rituals, la seva llengua i les seves arrels. Fins a quin punt l’home blanc pot tolerar la riquesa a mans dels altres? Som a Oklahoma, en plena edat d’or del capitalisme americà ja no hi ha la llei de la frontera i la qüestió fonamental és la integració. La màfia és present com a sistema de perversió del somni americà. La usura provoca el crim i destrueix tota una nació. La supremacia porta a l’extermini de l’altre i permet controlar el negoci.

Martin Scorsese realitza una pel·lícula resum de tot el millor del cinema. No només parla de la qüestió fundacional americana, sinó també mostra una visió del dolor, del penediment i de la redempció. A la pel·lícula hi ha una dona índia que ho perd tot –la mare, les germanes, el marit, el fill. És una dona que pateix perquè posseeix els diners. El seu dolor està provocat per un patriarcat en què els homes maten sense apel·lar cap moral.

El patiment contrasta amb la hipotètica redempció que duu a terme el personatge de Leonardo DiCaprio, que busca la salvació després d’haver penetrat a les arrels del mal. Scorsese roda des d’una vocació clàssica i ens mostra com el vell nou cinema americà encara pot existir. Als seus 80 anys encara segueix essent-hi, impugnant el somni americà.