El moviment Rialles d’Olot plega

Rialles d’Olot plega de la seva activitat després de 45 anys essent el referent de la cultura familiar a la capital garrotxina. És a la vegada una bona i una mala notícia. Bona perquè, tal com els seus responsables actuals afirmen, el teatre familiar s’ha fet un lloc a la ciutat gràcies a la implicació de l’entitat, i aquesta és una tasca que donen per satisfeta i coberta actualment per l’administració pública; és a dir, Olot Cultura ja ofereix una programació infantil i juvenil regular i en català. La notícia, però, és també dolenta, o no del tot bona, perquè l’entitat deixa una mica òrfena la generació d’olotins que, a final de la dècada del 1970, van descobrir que anar al teatre en català era la cosa més normal del món. I no només això, sinó que Rialles va promoure els espectacles infantils en català –va dur a Olot espectacles de carrer dels Comediants i la Fura dels Baus, per citar només dos exemples.

Altrament, l’entitat ha dut a terme una feinada ingent en l’àmbit escolar, ja que ha dissenyat i gestionat programacions d’espectacles per al públic escolar que s’han canalitzat a través de l’oferta pedagògica de l’àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot. En aquest cas i durant molts anys, Rialles ha ofert el seu assessorament gràcies a l’assistència a la Mostra d’Igualada, la fira d’espectacles infantils i juvenils de Catalunya. A més, ha estat el paraigua que ha donat suport als grups d’espectacles garrotxins. I, finalment, destaca la seva aportació a les festes populars. Rialles, per exemple, va ser l’organitzadora del carnestoltes a Olot durant els últims anys del franquisme i ha fet l’aportació d’un gegant –el Nen– i dels capgrossos en forma dels sols a la faràndula olotina. Rialles, doncs, ha estat clau per a l’oci cultural familiar i per normalitzar la llengua del país en aquest àmbit.