L’art de l’estructura i de la varietat creativa

David Nel·lo i Colom (Barcelona, 1959) és un flautista que, com el d’Hamelín, ha aconseguit atreure, en comptes de nens i rates, un bon nombre de lectors. Quan era músic professional va anar obrint-se camí com a traductor i com a escriptor. Ha publicat 15 títols de literatura infantil, 13 de juvenil, 10 d’adults, un llibre de viatges i dues obres de teatre. Ha guanyat premis com ara l’Andròmina, el Vaixell de Vapor, l’Enric Valor, el Cavall Fort, el Fiter i Rossell, el Columna Jove, el Ciutat d’Olot, l’Edebé, el Prudenci Bertrana i el Sant Jordi.

Home de conversa agradable, proper i amb sentit de l’humor, presenta la novel·la Variacions Enigma (Més Llibres), amb una estructura basada en l’obra simfònica d’Edward Elgar.

El tenor Eduard Gaston, una de les figures més rellevants del l’òpera internacional, veu com el seu món s’ensorra arran de les acusacions de dotze dones que asseguren que van ser víctimes d’una conducta que “ratllava el que avui dia es considera assetjament sexual”, segons el comunicat emès per una agència de notícies nord-americana. Gaston, que en el present de l’obra té 75 anys, no ha fet cap declaració, però els teatres d’òpera dels EUA ja han cancel·lat compromisos amb el tenor.

Nel·lo retrata el cas de Plácido Domingo? Assegura que no. “Eduard Gaston és un exemple de tants i per tant es podria identificar fins i tot amb altres mons, no només amb el de l’òpera i d’un tenor, podria ser un pintor, un director de teatre... M’ho vaig portar al món de la música perquè és el meu bagatge, perquè m’hi trobava molt més còmode i tenia més espai per recórrer, bàsicament”, explica l’autor.

“És important deixar clar que no és una novel·la de denúncia ni és una novel·la que justifica cap personatge. Es tracta més aviat d’una qüestió de valors morals, no judicial ni policial”, aclareix.

És una novel·la polifònica: un personatge per cadascun dels 14 capítols amb unes inicials que corresponen a les de l’original d’Elgar que Nel·lo ha agafat com a base creativa. Hi apareixen molts temes, però en destaquen els de l’abús de poder conscient o inconscient, els clarobscurs de la fama, la perillosa invisibilitat de les línies vermelles i, en definitiva, la complexitat de l’ésser humà.

“Aquesta varietat de visions fa que el lector es pugui fer la seva versió i sobretot que vegi com gent molt diversa reacciona davant d’aquests fets. D’altra banda, m’agafo a l’obra simfònica d’Elgar i és la part amb què em vaig divertir més i que, per mi, és la més interessant.” Cada personatge mostra la seva relació amb el tenor, algunes de directes i altres de força col·laterals. Cadascú amb la seva personalitat. “Perquè primer cal conèixer el personatge per poder valorar el que ell valora sobre el cas.”

Per mostrar-ho, Nel·lo utilitza diverses tècniques afegides a la narració des de diferents èpoques i temps verbals, com ara un llarg missatge de veu, el format teatral, una entrevista radiofònica... “M’interessava molt explorar per què una sèrie de personatges que en el seu camp són bons, apreciats i famosos, perden una mica la brúixola del comportament que moralment haurien de tenir i, per una altra banda, com al seu voltant hi ha tot de gent fent-los la gara-gara, que en molts casos fa que perdin una certa objectivitat o una certa noció de la realitat. També parlo d’una qüestió que ara s’ha bandejat molt: l’eròtica del poder.”

Nel·lo ha viatjat molt i ha passat temporades en punts de tot el món, cosa que se sol notar en les ambientacions del que escriu. En aquesta novel·la hi ha capítols que tenen lloc en punts geogràficament ben llunyans. “Sempre he tingut la tendència, en moltes de les coses que he escrit, no en totes, d’anar-me’n a altres països, a altres universos, a altres mons.”

Variacions Enigma és una obra molt llegidora per l’estil de l’autor i per l’estructura, que la fa imprevisible. A més, ens empeny a reflexionar. Com diu David Nel·lo, però, citant Milan Kundera, “el novel·lista no és historiador ni profeta, és explorador de l’existència; una novel·la no afirma res, una novel·la cerca i planteja preguntes”.