En marxa el nou pla estratègic d’arxius

S’ha posat en marxa de manera oficial el primer pla estratègic del sector de l’arxivística catalana, consensuat per tot el sector professional i per la ciutadania a través d’un procés participatiu obert. Ahir, en un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández; del subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Joaquim Borràs, i del president de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya, Francesc Giménez, va presentar al sector de l’arxivística catalana el pla estratègic Arxius 2030. Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya.

És un instrument transversal mitjançant el qual el govern farà possible que els arxius i els seus professionals s’adaptin als canvis de paradigma de la societat actual amb l’avenç tecnològic, posant una mirada de futur.

L’elaboració d’aquest pla s’ha fet mitjançant un procés participatiu obert als professionals i a les persones expertes, institucions i associacions de l’àmbit dels arxius i la gestió dels documents, tant en el sector públic com en el sector privat.

La consellera Garriga va destacar que amb aquest pla han volgut “valorar els arxius en tota la seva magnitud, i posar-los a l’avantguarda tècnica i cultural”, i va afegir que treballar el pla en consens amb el sector els ha permès “capturar l’expertesa, les idees i la visió estratègica de tots els que formen part d’aquest àmbit”. “Els arxius són la memòria del país. Els seus fons nodreixen constantment la nostra cultura i la nostra identitat des de molts àmbits. Són patrimoni de tota la ciutadania, un tresor de tothom”, va subratllar.

Per desplegar aquest primer pla d’actuacions 2023-2026, el Departament de Cultura hi destina 73,5 milions d’euros.

Sònia Hernández va subratllar aquesta visió holística del pla, que inclou “tots els aspectes de la gestió documental, des de la recopilació inicial fins a la preservació a llarg termini”. “Està dissenyat per assegurar que els nostres arxius estiguin ben organitzats, siguin accessibles i salvaguardin la història per a les futures generacions. Aquest pla no només és un marc per a la conservació i gestió dels documents, sinó també un compromís amb la innovació i la utilització de les últimes tecnologies per millorar els serveis”, va afirmar.

Aquesta aposta del govern coincidirà amb la celebració del Congrés Internacional de l’Arxivística que es farà a Barcelona el 2025, un pas important cap al reconeixement i la internacionalització de l’arxivística catalana.

Per a l’elaboració del pla, que es va iniciar el 2018, es van organitzar taules sobre diferents temes arreu del territori i hi van participar prop de 350 persones. Els debats que es van fer en aquestes taules de treball es van sotmetre a consulta pública el 2022, mitjançant el portal Participa.cat, i amb totes les dades obtingudes es va poder aprofundir en la diagnosi del sistema d’arxius de Catalunya i elaborar les propostes que han definit el pla que s’ha fet públic.

El primer pla d’actuacions consta de vuit eixos que inclouen 25 actuacions que es vehicularan a través de 80 accions que s’han de dur a terme abans del 2027 i han de permetre assolir la visió estratègica, és a dir, la modernització i millora del Sistema d’Arxius de Catalunya i el ple desplegament de l’administració digital.

Els vuit eixos són: gestió documental, accés a la informació i privadesa; preservació, conservació, restauració i digitalització del patrimoni; difusió, comunicació i participació; equipaments i infraestructures; formació i carrera professional; sistema i model de governança; empresa i innovació, i internacionalització.