festival de Cinema
L’Alternativa, 30 anys amb retorns i menys ficció
Unes quantes visites de vells coneguts del festival que han anat guanyant reconeixement internacional, com Nicolas Filibert, Tatiana Huezo o Lois Patiño, i una presència de títols de no-ficció que s’enfila fins al 48%. Cristina Riera, membre de l’equip directiu de L’Alternativa - Festival de Cinema Independent de Barcelona , destaca aquests dos punts de la 30a edició del certamen, que se celebra entre aquest divendres i el 19 de novembre. És dels festivals que mantenen el format en línia, un cop superada la pandèmia, però es farà més endavant, entre el 15 i el 28 de gener.
“Celebrarem trenta anys de L’Alternativa i la cosa interessant és veure l’evolució dels cineastes que van estar representats al festival als seus inicis, i ara ja estan plenament consolidats”, comenta Cristina Riera en una entrevista a El Punt Avui. En posa alguns exemples: “És el cas de Tatiana Huezo, que aquí vam presentar fa uns anys i aquest any ha guanyat el premi al millor documental de la Berlinale amb El eco. Vindrà a presentar aquesta pel·lícula i li dediquem una retrospectiva.” També vindrà Nicolas Philibert (Ser y tener), vell conegut del festival, que va guanyar l’Os d’Or de la Berlinale amb el documental Sur l’Adamant. “Ja li vam dedicar una retrospectiva i vindrà a presentar el seu nou film i a fer una masterclass. Ens agrada anar més enllà de les projeccions i donar a conèixer els universos dels cineastes.”
Altres casos de cineastes que han passat per L’Alternativa en aquests trenta anys i tornen enguany, amb films de gran recorregut internacional, són Isabel Herguera, amb el film d’animació que va competir a Sant Sebastià El sueño de la sultana; Lois Patiño amb Samsara i Oskar Alegría amb Zinzindurrunkarratz.
Cristina Riera subratlla una tendència que s’ha donat al llarg d’aquestes tres dècades en la programació i, en general, en el cinema independent on posen el focus: “És una programació molt eclèctica, però destacaria que hi ha un 48% de pel·lícules que són de no-ficció. Revisant la història de L’Alternativa, ens adonàrem que quan vam començar ningú apostava per la no-ficció. Nosaltres vam començar amb una petita secció dedicada al documental, i ara és gairebé el 50%. Això demostra la varietat i potència d’aquest format.” Destaca, en aquest format, títols com Totem, del col·lectiu artístic mexicà Unidad de Montaje Dialéctico (UMD, o Între revolutii, de Vlad Petri.
Inauguració
Cristina Riera destaca els títols de les Sessions especials Fallen leaves, d’Aki Kaurismäki, favorita als premis del Cinema Europeu amb 7 nominacions, o La chimera, d’Alice Rohrwacher. “Ens semblen imprescindibles i són com un regal que ens fem; són cineastes que representen què vol dir mantenir una coherència en la trajectòria, tenen un segell personal, un compromís social i són totalment independents, que és tot el que defensem a L’Alternativa.”
La imatge permanent, de Laura Ferrés; Notre corps, de Claire Simon; El rostro de la Medusa, de Melisa Liebenthal, i It must be Heaven, del palestí Elia suleiman, que es presenta presenten juntament amb la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, són altres films destacats dels 150 que programa el festival. Uns 50 directors venen a presentar els seus films.
Cristina Riera també destaca el cine espanyol: “Ha anat fent una evolució cada vegada més valenta. Hi ha molta més riquesa que quan vam començar, i volem reivindicar aquest altre cinema, que ha estat també una marca nostra, i donar-hi suport.”