L’escena d’avui mesura l’estupidesa humana

Per a Rodrigo García, la tecnologia no ha fet més que fer més visible l’estupidesa humana. Ell en fuig tant com pot. Però per arribar a la roda de premsa del pati Manning de Barcelona, ahir al migdia, va fer servir Google Maps. Derrota o supervivència? Cristo está en Tinder és el primer títol d’un cap de setmana de teatre contemporani que congregarà uns 60 programadors de nou països al Temporada Alta, una xifra menor que en altres edicions, diu el director adjunt, Narcís Puig, perquè, des de la pandèmia, els programadors limiten més els seus viatges. Des d’avui i fins diumenge, el festival reuneix tres noms clau del teatre contemporani des de fa més de dues dècades a Catalunya (Angélica Liddell, Rodrigo García i Roger Bernat) i hi afegeix Cabo San Roque, La Veronal, Lorena Nogal amb el col·lectiu Habitació444, Nao Albet i Marcel Borràs i l’argentina Marina Otero, que l’any passat va atrapar amb Fuck me.

Rodrigo García està molt satisfet de la seva darrera aventura teatral. En comptes de repetir amb els seus actors dels darrers 25 anys, es va atrevir a fer un càsting per a joves. La seva sorpresa va ser majúscula. Perquè va trobar un grup immens amb el qual voldria treballar, però només en va poder triar quatre. Per als actors triats, també va ser impactant. Perquè l’autor i director no arriba a la sala d’assaig amb una idea tancada, sinó que és un cau d’incerteses sobre les seves obsessions que va resolent amb la participació (i responsabilitat) dels actors. L’obra es podrà veure demà a El Canal.

Divendres, serà Roger Bernat el que presenti una nova proposta de teatre sense actors. Reconeix que se sent alliberat des que s’ha pogut desentendre de la formalitat de l’escenari. La scelta és un joc en què els espectadors (dividits en tres grups) faran de programadors i acabaran triant una peça de les nou que hi ha a la llista. El compromís del festival és que es programarà l’edició vinent. El camp de recerca el va fer Roger Bernat per a festivals de teatre d’Itàlia. Inicialment, va portar 31 vídeos d’espectacles contemporanis catalans. Al final, amb el dramaturg Roberto Fratini, han preparat un text a partir de la tria dels nou que havien interessat més. Hi ha text escrit per valorar cada peça però no es permetrà la improvisació: “El públic pot ser un gran actor, però mai un bon actor.” La funció serà a La Planeta divendres.

Dissabte s’estrena Vudú (3318) Blixen, d’Angélica Liddell, una peça monumental dividida en cinc parts que s’allargarà unes sis hores (descansos inclosos). L’obra repetirà funció diumenge. Liddell presenta en escena un pacte amb el diable, amb la baronessa Isak Dinesen com a mediadora. Es tracta de la història d’una venjança a la qual l’autora vol sobreviure i que promet un viatge poètic entre l’horror i la bellesa de la vida.

Marina Otero (diumenge al migdia i tarda a La Planeta) admet que pot decebre els espectadors de Fuck me amb el seu solo, Love me. Si en la primera peça ella intervenia amb cinc homes en una escena eminentment física, ara és bàsicament la quietud i la paraula allò que impera en una acció d’una hora. De fons, hi ha la necessitat de sentir-se estimada i la metateatralitat amb el procés de construcció del muntatge (en plena pandèmia), quedant en llocs clandestins quan hi havia confinaments domiciliaris al seu Buenos Aires natal. Ara, ja prepara el tercer títol, Kill me, a Madrid, des d’on viu fa prop de dos anys. En el procés, la voluntat de conciliar dues maneres de produir molt diferents (la lenta i precària de l’Argentina amb la professional i urgent d’Europa). El Temporada Alta procurarà convidar-lo passada l’estrena, en què també la tercera peça es pugui veure al festival en properes edicions.

La Veronal, que ja va estrenar Firmamento al Grec aquest estiu, hi tornarà al Temporada Alta (divendres al Municipal), juntament amb el film Sonoma, le film pas l’espectacle. També repeteix Cabo San Roque, que un cop completada la trilogia sobre literatura catalana (Brossa, Verdaguer, Rodoreda), signa Sous les violons, La Plage!, que converteix en instal·lació interactiva el Quartet de corda núm. 66 en sol major, de Haydn.