Català-Roca ja és de tots

Un arxiu salvat i que no emigrarà. El Departament de Cultura de la Generalitat ha adquirit el fons fotogràfic de Francesc Català-Roca (Valls, 1922-Barcelona, 1998) per dos milions d’euros. L’acord de l’administració catalana amb els hereus és el millor colofó que podia tenir la celebració del centenari del naixement del fotògraf: garanteix la conservació, la investigació i la difusió del seu llegat i talla de soca-rel el perill real que es disgregués i/o que marxés de Catalunya.

“L’arxiu de Català-Roca reuneix el treball de molts anys de dedicació, fites, investigacions i innovacions i informació rellevant”, sosté el seu fill Andreu Català Pedersen, il·lusionat amb l’impuls que agafarà tot el conjunt, més enllà del grapat d’imatges icòniques. La família feia més de dues dècades que perseguia aquesta operació, tant amb la Generalitat com amb l’Ajuntament, però topava amb la deficient política pública d’atenció al patrimoni dels creadors (sent la sonada venda del fons d’Agustí Centelles al Ministeri de Cultura el cas més polèmic). La mort, ara fa dos anys, de l’altre fill, Martí Català Pedersen, va afegir neguit a l’entorn del fotògraf i pressa per deixar blindada com més aviat millor la preservació d’una col·lecció formada per 167.701 negatius en blanc i negre i color, 3.109 diapositives en color, prop de 14.000 fulls de contacte i 2.000 còpies d’època d’autor.

A Andreu Català Pedersen i a Marc Català Santafé, fill de Marc Català Pedersen, no els han faltat pretendents. Les negociacions han estat complexes. Però, finalment, “el fons Català-Roca és del país i per al país”, ha exclamat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, aquest dilluns en l’acte de presentació de l’adquisició, en un Palau Moja ple de familiars, amics, experts en fotografia i incondicionals del patrimoni del país. La sensació de tots era que aquest cop no s’ha fallat a un dels grans exponents de la cultura catalana del segle XX.

El fons Català-Roca estava dipositat des del 2007 al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac), amb el qual els descendents van signar un conveni que no ha acabat complint les expectatives per la raó que exigia molts recursos per al seu condicionament. “És un patrimoni immens. Català-Roca va ser el Bach de la fotografia, prolífic i variat. Vam tenir la mala sort que el 2008 va esclatar la crisi i tot el que s’havia de fer va quedar limitat”, assenyala Andreu Català Pedersen, agraït amb la tasca que ha fet el Coac durant aquests més de quinze anys de gestió.

La realitat és que a més del 85% de les fotografies encara no se’ls ha fet la descripció documental. “El tractament del fons sencer requerirà uns tres anys de feina”, ha avançat Francesc Balada, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), la que serà la nova llar del treball del fotògraf, compartida amb el MNAC, on es desaran les còpies vintage. L’ANC conserva també els arxius del pare Pere Català Pic i del germà Pere Català Roca. Era, doncs, el seu destí natural.

Un cop s’enllesteixi aquesta tasca d’estudi, catalogació i restauració d’alguns materials molt deteriorats, el MNAC presentarà una gran exposició antològica, en la línia de les que ha dedicat a Joan Colom i a Oriol Maspons (els dos fons dels quals també es custodien al museu de capçalera de l’art català). En absència d’un museu de la fotografia catalana, eterna reivindicació del sector, el MNAC està duent a terme una política de divulgació dels grans mestres des que va crear el seu Departament de Fotografia, el 1996. 

En l’era de les pantalles, el que més interessa als estudiosos i als ciutadans en general és tenir accés en línia als documents. El pla Català-Roca culminarà en la digitalització de les imatges, que seran de consulta oberta. Això contribuirà enormement a eixamplar la visió del seu treball. I a descobrir un munt de material inèdit. Com la majoria de les imatges que Català-Roca va triar per al seu darrer gran projecte, La pell de Barcelona, una publicació de prop de 200 fotografies de tota la seva trajectòria, i que mai es va editar. A l’estudi hi va quedar la maqueta, que ha rescatat l’editor Joan Ricart, d’Enciclopèdia Catalana, per transformar-la en el llibre amb el qual Català-Roca volia reflectir a les acaballes de la seva vida quin fotògraf havia estat i què va aportar a la fotografia. La pell de Barcelona irromprà, per fi, l’any que ve.