Mata Hari, James Bond i els canvis geopolítics

El gruix de la frontera entre realitat i ficció és variable depenent de la pel·lícula que agafem de model. En una de James Bond, és un mur com el que hi va haver a Berlín. En una que passa precisament a Berlín, La vida dels altres, és prim com una orella de gat, que deia Josep Pla, de qui hi ha el rumor que podria haver estat espia...

I és que l’espionatge és ambigüitat, observar i ser observat, fragilitat, adrenalina i monotonia, tecnologia i bons reflexos. I moltes més coses que el cinema ens ha mostrat i de les quals podem fer un tast a Caixaforum fins al 17 de març a l’exposició Top secret. Cinema i espionatge.

És una nova col·laboració amb la Cinémathèque Française que explora la història inèdita dels vincles entre els oficis d’actor i d’espia –els espies també han de ser bons actors, a la seva manera–, entre la ficció i els fets històrics.

La mostra ofereix un joc de miralls entre cinema i espionatge per fer un recorregut temàtic i en ordre cronològic que va des de la Mata Hari, la real i la recreada, fins a la Carrie Mathison protagonista de la sèrie Homeland.

L’exposició es va presentar ahir amb la directora de Caixaforum Barcelona, Mireia Domingo; Ignasi Miró, director de l’àrea de cultura i ciència de la Fundació la Caixa, i Alexandra Midal, comissària francesa de l’exposició original, juntament amb Matthieu Orléan, que no hi va poder ser present.

Miró va comentar que la mostra “vol fer reflexionar sobre els canvis geopolítics que han tingut lloc el segle XX i XXI i, també, sobre el fet d’observar i ser observat”. “El recorregut transita per conceptes com ara fotografiar, escoltar, xifrar i desxifrar, tot seguint el fil conductor dels gadgets que es mostren, alguns de reals i altres creats per a una ficció; a més, els visitants estan convidats a fer d’espies en diferents punts del recorregut per conduir-los fins a una reflexió final”, hi va afegir Miró.

Segons Midal, una de les metàfores o lectures que es poden extreure de la mostra és que “els directors de cinema són espies perquè despleguen tècniques per enregistrar i alhora falsificar el món”. “Els cineastes i els espies, per explicar històries, utilitzen tecnologies, cada vegada més eficients, per gravar sons i imatges; avui dia, qualsevol amb un mòbil podria ser espia.”

La mostra inclou 270 peces dividides en nou tipologies: accessoris i objectes de cinema i d’espionatge, dibuixos i pintures, cartells, fotografies, vestits, arxius i documents, instal·lacions, vídeos d’artista i fragments de pel·lícules i sèries.

Del darrer apartat hi ha fins a 90 clips cedits per 24 productores cinematogràfiques en 19 projeccions audiovisuals, entre les quals també s’han afegit set referències espanyoles del gènere, com ara el documental Garbo, l’espia, d’Edmon Roch, i films com ara Beltenebros, de Pilar Miró, i Mataharis, d’Iciar Bollaín.

També hi ha 16 peces d’art d’autors com ara Andy Warhol, David Lynch, Nina Childress, Sophie Calle, Jean-Luc Blanc, entre d’altres, a més de cinc indumentàries utilitzades en alguna pel·lícula. A més del fons de la Cinémàtheque Française, tots els elements han estat prestats per una trentena d’institucions.

La mostra, en un ambient fosc, com ho és el món dels espies, té cinc àmbits: Espionatge i cinema, una història de tècniques; Clandestines de les grans guerres; Guerres fredes i ‘gentlemen’; Terrors i terroristes (de la dècada del 1979 als nostres dies) i Tots espies? El ciutadà espia: perspectives de futur.

Es dona un paper destacat a la dona, amb noms com ara Mata Hari, Greta Garbo, Jeanne Moreau, Sylvia Kristel, Marlene Dietrich i, entre d’altres, Hedy Lamarr, no només com a actriu, també com a inventora d’un sistema de codificació que va ser precursor del GPS i el wifi.

L’exposició està ben acompanyada per una vintena d’activitats paral·leles, com ara projeccions de films mítics del gènere, tertúlies, visites guiades i conferències, amb dates i horaris que es poden consultar en el web