Un vehicle militar aparcat al Born

La primera idea de l’artista Francesc Torres (Barcelona, 1948) quan li van demanar un projecte que reflexionés sobre la guerra, per ser instal·lat al jaciment del Born, va ser un tanc. El va descartar perquè li semblava “massa obvi.” I va escollir una ambulància, “tan militar com un carro de combat però amb un significat més ambivalent, perquè està destinada a salvar vides.” El vehicle, que havia pertangut a l’exèrcit espanyol, s’ha aparcat dins del centre, a tocar de la balconada que fa de marc de l’immens quadre de les restes del conflicte bèl·lic que va arrasar Barcelona el 1714.

El mateix Torres que fa tres anys va penjar al sostre de la sala oval del MNAC, com un Crist crucificat, un avió que havia participat a la Guerra Civil, reprèn ara un tema que l’ha obsessionat sempre, trobar una explicació a les guerres, “sense moralitat ni moral”, però plenament conscient d’una certesa irrebatible: “L’ésser humà és capaç, amb una facilitat inquietant i fins i tot entusiasme, de passar d’una situació de pau a una de guerra.”

L’encàrrec del Born el va rebre de l’antiga directora, Marta Marín-Domine, fulminada recentment per l’Ajuntament de Barcelona, i de Jordi Font, director del Memorial Democràtic. Tots dos són els comissaris de l’exposició Per què, la guerra?, que s’obrirà al març. Però la instal·lació de Torres ja s’ha activat i funciona com a pròleg d’aquesta mostra, que inclourà altres treballs d’artistes contemporanis, tots vius: Juan Manuel Echavarría, Rula Halawani, Fernando Sánchez Castillo, Shirin Neshat, Bleda y Rosa, Alfredo Jaar, Francesc Abad, Isabel Banal i Kader Attia.

Torres dispara primer i, com diu, defugint els tòpics. “No valia la pena l’esforç ni la despesa de diners públics simplement per dir que la guerra és una salvatjada inacceptable. Això ja ho sabem i, malauradament, amb les estadístiques a la mà, no serveix per a res. Calia anar molt més enllà en un intent d’entendre i exposar per què la guerra existeix com una maledicció bíblica impossible d’erradicar, aparentment, del registre comportamental humà.” A la seva proposta li ha posat per nom La maldat benvinguda, “un títol sarcàstic perquè no hi ha hagut guerra en tota la història de la humanitat que s’hagi hagut de suspendre per deserció massiva dels exèrcits implicats.”

L’ambulància està amorrada contra una paret i aguanta, només per pressió, un ou fresc, “la vida”. “Si l’estreny massa l’esclafa, però si el deixa caure, el resultat no és pas millor. Un equilibri extremament precari de la mateixa manera que és precari tot allò que manté la pau abans que comenci la guerra.” L’altre cantó del mur està folrat amb una fotografia icònica de la Segona Guerra Mundial que mostra un marine nord-americà amb un nadó japonès viu als braços, i que ell mateix va recuperar d’un forat on probablement la seva mare el va amagar abans de suïcidar-se. “En aquesta imatge monumental i ambigua, un soldat cobert pel greixum de setmanes en condicions de combat abominables, durant les quals possiblement ha matat un nombre indeterminat de combatents japonesos als escenaris dantescos de les selves del Pacífic, s’atura per agafar del terra un infant de setmanes.” “La violència no cancel·la la pietat”, raona l’artista.

De la porta principal del Born, en surt una estora, que arriba fins al vehicle, amb una altra imatge estampada en vinil, aquesta de la guerra d’Ucraïna. Només es veu bé des d’un únic punt, el més frontal, i fa l’efecte òptic que té volum. El d’un home civil desarmat abatut per soldats russos mentre anava amb bicicleta. Finalment, a l’interior de l’ambulància, que té les contraportes darreres obertes, es projecta un vídeo de deu minuts que mescla imatges en moviment de diverses guerres, d’ahir i d’avui, interferides per la presència d’una jove mare alletant el seu fill. Un futur soldat? Un futur activista de la pau al món?

No són respostes el que busca Torres, perquè aquestes també són massa simples. “La guerra és una de les manifestacions més complexes, potents i profundament humanes que hi ha. És cultura de primera magnitud.” I l’art, hi afegeix, sempre l’ha representat. “La relació entre art i guerra és molt íntima”, anota Torres. Els vestigis més antics d’aquesta dèria dels homes per enfrontar-se a mort tenen 10.000 anys i cobreixen les roques de la cova dels Cavalls, al País Valencià. Torres és un artista compromès, però no ingenu. “El poder de l’art per canviar les coses és limitat; les coses només canvien políticament”, rebla.