música
Pedrito Martínez brilla en el seu primer disc, ‘Naina’
“Aquest és el disc que hauria d’haver fet als 22 anys”, diu l’experimentat baixista gironí Pedrito Martínez sobre el primer treball que publica amb el seu nom, més concretament amb els dos cognoms, com a Pedrito Martínez Troya. Mai no és tard, i ara, amb cinquanta anys acabats de fet i després d’haver participat en desenes de projectes musicals, Pedrito Martínez Troya sorprèn amb un disc excel·lent, Naina, editat amb el suport del segell francès KaRu Prod, d’Hervé Parent, que havia format part de l’equip directiu de La Casa Musicale de Perpinyà. Pedrito Martínez presentarà en directe aquest disc bàsicament instrumental –amb un tema cantat, la preciosa Ya se marchó, de Ray Heredia, amb la veu de Sandra Fern– dissabte vinent, 2 de desembre, al Sunset Jazz Club de Girona (22 h), amb les entrades ja exhaurides. En aquest concert, el baixista estarà acompanyat per bona part dels músics que han participat en el disc: el guitarrista Juan Luis Curbón, Patela, que l’ha coproduït amb Martínez; Héctor Pérez, a la guitarra elèctrica; José Luis Curbón, Pity, a la percussió i les palmes, i Agustí Borrell, a la bateria. També van passar per l’estudi de gravació Jorge Pardo (flauta), que toca en el tema amb ritme d’alegria de Cadis que dona títol al disc, Naina, i és el nom de la filla petita de Martínez, de la mateixa manera que Júlia, en què només el seu baix sobre un fons d’onades, és el nom de la seva filla gran. No acaben aquí les referències familiars d’aquest disc en què tot està impregnat de flamenc: Mi lalo és una taranta dedicada al seu avi. Però el disc s’obre amb Epitafio de Seikilos, que parteix de la composició musical completa més antiga del món, gravada fa uns dos mil anys en una columna a Turquia, i també hi trobem el Preludi en sol major de Bach, amb el piano de Luis González i les percussions d’Enric Canada, i un tema que sempre ha acompanyat Martínez, Les feuilles mortes, de nou interpretada només amb el baix elèctric, instrument de què sap treure tot el potencial melòdic, transcendint el seu paper rítmic. Pedrito Martínez, membre de Gazpacho, Sextet Gerió i To Wit, mostra una àmplia paleta sonora en temes com ara Cap de Creus, amb el ball de Santos Amaya com un instrument més; Blusería de Lucía, inspirada en Paco de Lucía, amb la bateria de Rubén Berengena i les guitarres de Jordi Bonell, i Blue in Green, de Bill Evans, en un diàleg fluït entre el baix de Pedrito Martínez i el de Dani Sánchez.