Quan la novel·la negra i la memòria esdevenen un binomi inseparable

Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974) és expert en novel·la negra i policíaca. Sol o en companyia de Jordi Canal, un altre savi en la matèria, ha publicat diversos assajos per divulgar els seus extensos coneixements. Ara acaba de publicar Interrogatoris. Gènere negre i memòria (Clandestina), un llibre en què cedeix el protagonisme –tot i que compartit– a onze entrevistats: François Guérif, Benoît Tadié, Bernard Alavoine, Didier Daeninckx, Dominique Manotti, Jean-Bernard Pouy, Fraçois Thomazeau, Massimo Carlotto, Georges Tyras, Jordi Canal i Andreu Martín.

Un assaig construït amb preguntes i respostes que mostra com aquesta narrativa realista i crítica ha estat i és un vehicle per investigar els problemes de la nostra societat.

Martín explica per què molts dels entrevistats són francesos: “França es el país que va introduir la novel·la negra nord-americana a Europa i també on Gallimard va publicar la mítica Série Noire. A més té una nòmina excel·lent d’escriptors i els millors especialistes. És el punt de referència amb festivals icònics com el Quais du Polar de Lió.”

La tria tenia com a finalitat combinar escriptors amb especialistes perquè Martín volia trobar un punt de connexió entre la creació i la reflexió. “Vaig fer una tasca prèvia de documentació per extreure de cada entrevistat tot allò que han aportat al gènere. He trigat gairebé quatre anys a enllestir-lo perquè també calia unificar textos, dades, títols i, sobretot, el to.”

Tot i que siguin converses entre experts, no és un combat de coneixements i resulten molt amenes. Es fa referència a molts altres autors, del gènere o no, recollits en un annex amb unes 450 entrades.

L’autor afirma: “He après moltíssim, fent aquest llibre. Podem dir que és un assaig multitemàtic, amb qüestions com ara injustícia social, onades immigratòries, revoltes socials, opressió dels governs... Permet explicar moltes problemàtiques del segle XX a Europa.” “És un llibre per conèixer les relacions entre gènere negre i memòria, un binomi inseparable. Des dels seus inicis, una de les funcions de la novel·la negra ha estat el revisionisme històric, denunciar les atrocitats i injustícies, individuals i col·lectives, i aquest aspecte és el que m’interessa destacar. He volgut mostrar com els escriptors troben en aquesta narrativa una manera de rememorar, amb un grau alt de compromís, aquesta mena de successos.”