Maduixots: 10 anys fent l’aleta

El color de la camisa

Els assa­jos, que també van començar a l’hivern, quan la resta de colles no en fan, van recla­mar la com­pra de fai­xes, “que vam acon­se­guir perquè uns quants van avançar diners”. Les cami­ses blan­ques que indi­ca­ven l’inici del camí de l’enti­tat també van ser adqui­ri­des de manera sem­blant. El 30 de novem­bre, poc més d’un mes després de la pri­mera reunió, van ser reco­ne­guts com a colla en for­mació per la Coor­di­na­dora. Tan sols un any després, el desem­bre del 2014, van ser nome­nats mem­bres de ple dret. Apun­ta­ven mane­res. “Nor­mal­ment es neces­si­ten dos anys, però nosal­tres ho vam acon­se­guir en un. Tota una injecció d’adre­na­lina”, asse­gura. Els pri­mers pilars, de 4, els van aixe­car la nit de Reis del 2014 davant els ajun­ta­ments de Pala­folls i Pineda. La pri­mera actu­ació amb cas­tells va ser a Tor­dera durant la Fira del Ram, a l’abril, en què van aixe­car els pri­mers cas­tells de 6. El bateig ofi­cial, però, va arri­bar el 26 d’abril del 2014 a la plaça de l’Ajun­ta­ment de Cale­lla i apa­dri­nats pels Cap­gros­sos de Mataró i els Mar­recs de Salt. Por­ta­ven tan sols sis mesos d’assa­jos i fins i tot la Coor­di­na­dora els va adver­tir que una actu­ació cas­te­llera demana uns mínims i que si es volien repen­sar la data. Van des­car­re­gar un pilar de 4, 3d6, 4d6, 4d6a i dos pilars de 4 simul­ta­nis.“Va ser una boge­ria! Ens vam ajun­tar 140 per­so­nes i allà vam estre­nar la nos­tra camisa ver­me­lla, un color que ens ha aca­bat defi­nint”, exposa Marc Ruiz. El ver­mell “maduixa” fa referència a un dels con­reus tra­di­ci­o­nals de l’Alt Maresme. Es va impo­sar al negre tren­cat del Mont­ne­gre i al marró de la sorra de la platja. “Un dels mem­bres de la colla va pro­po­sar que si anàvem de color maduixa bé que ens podíem dir Madui­xots i la frase va fer for­tuna com a nom no ofi­cial del grup”, explica qui ha estat cap de colla i pre­si­dent de l’enti­tat durant molts anys. Després del bateig tot va fer bai­xada. El pri­mer cas­tell des­car­re­gat de 7 va arri­bar el 2015, el 8 de novem­bre, en la diada Mari­ona Galindo dels Cap­gros­sos de Mataró. Va ser el 4d7. El 2016 a la plaça del seu bateig a Cale­lla es van atre­vir amb el 5d7. Les cons­truc­ci­ons de 7 van con­ti­nuar avançant en els anys poste­ri­ors en paral·lel amb la con­so­li­dació de les dife­rents vari­ants de 6. “El millor cas­tell que hem fet fins ara va ser el 22 de setem­bre del 2018 a Cale­lla, on van des­car­re­gar un 2d7 i també ens vam estre­nar amb un 7d7 i una torre de 7. Va ser una jor­nada glo­ri­osa en què ens van acom­pa­nyar els Minyons de Ter­rassa i els Xics de Gra­no­llers”, reme­mora Marc Ruiz. Durant aquells pri­mers anys la presència de gent de Bla­nes i Llo­ret es va anar ampli­ant, fet que va pro­pi­ciar que la colla acabés assu­mint també el ter­ri­tori de la Selva Marítima. Bla­nes es va incor­po­rar com a Ajun­ta­ment col·labo­ra­dor el segon any de la colla. Llo­ret s’hi ha afe­git fa pocs anys. “El suport dels ajun­ta­ments també s’ha man­tin­gut en el temps perquè ens hem con­ver­tit en una mena d’icona de les dues comar­ques”, afirma.

L’atu­rada del 2020

La pandèmia del 2020 va repre­sen­tar un punt i a part també per a la colla. Les res­tric­ci­ons en les tro­ba­des i l’anul·lació d’actu­a­ci­ons durant molts mesos van fer forat en l’enti­tat, que va anar per­dent massa social. Abans de la covid ja es començaven a aca­ri­ciar cons­truc­ci­ons de 8, fona­men­ta­des en l’èxit asso­lit amb les de 7. “Ningú no s’espe­rava que la situ­ació s’allargués tant i que les tro­ba­des físiques no es con­si­de­res­sin segu­res fins gai­rebé dos anys després.” Parla Esteve Sebastià, excap de colla i vin­cu­lat des dels ini­cis amb els Madui­xots. Amb un esce­nari d’atu­rada obli­gatòria, l’evo­lució dels cas­te­llers també es va alen­tir i amb aquesta les aspi­ra­ci­ons d’anar crei­xent al mateix ritme i afron­tar altres cons­truc­ci­ons de gamma més exi­gent. També ha estat un període per repen­sar la tra­jectòria fins avui. “Mal­grat haver estat una colla que ha evo­lu­ci­o­nat molt ràpida­ment i que ha asso­lit grans èxits en pocs anys, no sen­tim que se’ns hagi tin­gut gaire en compte en el món cas­te­ller tra­di­ci­o­nal”, es lamenta, i posa com a exem­ple que fa poc la colla d’Alta­fu­lla va des­car­re­gar la torre de 7 després de 50 anys d’història i tot­hom se’n va fer ressò. “Nosal­tres ho vam fer el cinquè any i al pri­mer intent, cosa que només havia pas­sat un cop en la història cas­te­llera. Se’n va par­lar poc en els mit­jans del sec­tor”, asse­gura, i rubrica que des del punt de vista tècnic no se’ls ha valo­rat “com calia”. Fins a prin­ci­pis de l’any pas­sat no es va començar a recu­pe­rar certa nor­ma­li­tat. El 2022 va por­tar, però, nove­tats sig­ni­fi­ca­ti­ves. Un canvi de nom, de Cas­te­llers de l’Alt Maresme a Colla Cas­te­llera de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, tant per garan­tir la pers­pec­tiva de gènere com per ofi­ci­a­lit­zar el ter­ri­tori, que ara s’allarga des de Canet fins a Llo­ret de Mar. També van estre­nar un local d’assaig al polígon indus­trial de Pineda i, final­ment, la clas­si­fi­cació per pri­mer cop en el Con­curs de Cas­tells de Tar­ra­gona amb una molt bona actu­ació que els va situar en el lloc 24 després de des­car­re­gar el 4d7 amb agu­lla, el 5d7 i el 7d7. “El local ens per­met apro­par-nos més a la cana­lla i a la resta de la gent que ens vul­gui conèixer. És tan fàcil com visi­tar-nos i pro­var-ho perquè és molt addic­tiu”, afe­geix la cap de colla, Andrea Almenta, que des­taca que en aquesta nova etapa “es tre­ba­llarà de valent perquè se’ns uneixi més gent i per con­ti­nuar sumant nous cas­tells”.

Un dels rep­tes més impor­tants, però, con­ti­nua sent el d’atraure gent jove. Gerard Moral, que s’encar­rega de la cana­lla i que ha cres­cut amb la colla, i Gemma Sanz, que s’hi ha incor­po­rat fa poc, tren­quen una llança a favor de ser mem­bres d’una enti­tat com els cas­te­llers. “T’ho pas­ses molt bé, conei­xes gent i fas amics i man­tens viva una tra­dició cata­lana tan arre­lada com aquesta”, asse­nyala Sanz. I Moral hi afe­geix: “Sents que for­mes part d’un grup, d’un pro­jecte, d’una pinya.” Valors que, diu, trans­me­ten a la cana­lla, que, de mica en mica, torna a apro­par-se als assa­jos cap a un futur que la colla sen­cera veu espe­rançador. I que afronta al crit d’“Amunt, Madui­xots!”