Música

música

Sitofonk s’acomiada del ‘hip-hop’ amb ‘Testamento’

L’any vinent, farà 20 anys que José Luis Sito Vinuesa, l’artista gironí conegut com Sitofonk, va publicar la primera maqueta, agafant el relleu de la primera generació del hip-hop gironí, la de Geronación i Arianna Puello. I aquesta tardor ha publicat l’últim disc com a Sitofonk, amb un títol molt significatiu: Testamento. “Ara, estic més enfocat en la meva carrera com a còmic. Potser la meva errada va ser que ho presentava tot, tant els monòlegs com la música, amb el nom de Sitofonk, i això despistava. En realitat, Sitofonk és un dels meus personatges: no sé si he consumit massa ficció sobre dobles personalitats [riu]”, explica el còmic, que, a partir d’ara, pujarà als escenaris o es projectarà a les xarxes com Sito Vinuesa. Sitofonk ha mort.

Sitofonk es va posar de llarg amb l’àlbum Y lo sabes (2011) i, just abans de la pandèmia, va llançar un disc conceptual, gairebé premonitori, sobre els set pecats capitals, Sep7em (2019). En realitat, el llarg parèntesi entre els dos discos ja mostrava que Vinuesa tenia altres interessos i altres fronts oberts, com a discjòquei, locutor de ràdio, presentador d’esdeveniments i, sobretot, còmic molt actiu tant en les xarxes socials com en el circuit estatal dels monòlegs. En realitat, l’essència de tot el que ha fet sempre ha estat la mateixa: la paraula.

“Ara, la música no és la meva prioritat, tot i que probablement sí faré algun concert, perquè tinc ganes de presentar en directe les cançons de Testamento. Només faria una gira per demanda popular, però, tal com estan les coses, no crec que passi”, explica el raper, que per acomiadar-se del hip-hop actiu, de “la cultura de los barrios bajos”, com recita amb contundència a Pijos y hip-hop, un epitafi d’aires jazzístics amb consciència de classe.

Gravat al rebost del productor Franklin Dam a Bescanó (“ell és el gran responsable que jo encara faci música”), amb algunes col·laboracions vocals enregistrades al Soundclub de Salt per Lluís Costa, Testamento és un gran disc de hip-hop de la vella escola, però obert també a altres músiques que han format part del periple vital de Vinuesa : “Recomano escoltar-lo per ordre, de principi a fi, perquè així veus millor el meu viatge musical, com un raper que està evolucionant cap a una altra cosa.” L’acompanyen en aquest funeral alegre, a la manera de Nova Orleans, Laura West, a la cançó Flex, Bla-De, a Gameboy, Helena Masó, a Ritmo caliente, i Albert Kick, a Funeral Cypher. Geni i figura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.