Una signatura de l’exili

Femi­nista, cata­la­nista, escrip­tora i poeta, Gràcia Bassa Rocas (Llo­friu, 1883 - Bue­nos Aires, 1961) és una d’aques­tes sig­na­tu­res de dona per­du­des en les publi­ca­ci­ons de l’exili català, fins que una acció, apa­rent­ment sense trans­cendència més enllà de l’àmbit local, la torna a fer emer­gir dels llimbs. I d’un oblit lite­rari, en part per pertànyer a aquest món més petit i dis­pers, la va recu­pe­rar l’any 2016 l’assa­gista i pro­fes­sora de la Facul­tat de Tra­ducció de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) Mont­ser­rat Bacardí i Tomàs a través d’un lli­bre edi­tat per Revista de Pala­fru­gell.

El veí de Tor­ro­e­lla de Montgrí Joan Vinyes va donar a l’Arxiu Muni­ci­pal de Pala­fru­gell uns quants números de Cata­lu­nya. Revista d’infor­mació i expansió cata­lana (1930-1965), una ini­ci­a­tiva de cata­lans resi­dents a l’Argen­tina però amb pòsit lite­rari, ja que hi escri­vien, entre d’altres, Joa­quim Ruyra i Josep Car­ner. L’avi de Joan Vinyes man­te­nia cor­res­pondència amb cata­lans de l’Argen­tina i per això guar­dava a casa alguns exem­plars de la revista. És el cas del número 35, en què Gràcia Bassa Rocas publica La dona en el renai­xe­ment de les lle­tres cata­la­nes amb la sig­na­tura de Gràcia B. de Llo­renç.

Gràcia Bassa era filla de la folk­lo­rista i escrip­tora Irene Rocas, a qui mossèn Alco­ver va encar­re­gar la part del dic­ci­o­nari rela­tiva a la parla de Llo­friu. Segons la des­criu la mare en el seu die­tari era una “nena xamosa” i “espa­vi­lada”. És per això que moguda per uns “ide­als lite­ra­ris” comença a “fer rat­lles cur­tes” que publica a La Crónica de Pala­fru­gell i a par­ti­ci­par en Jocs Flo­rals. Va gua­nyar els de Girona del 1903 amb Dra­mes íntims. Gràcia Bassa es va casar amb Joan Llo­rens, que havia nas­cut a l’Argen­tina, el 2 de setem­bre del 1907 a l’església del Mer­ca­dal de Girona. El casa­ment va com­por­tar un canvi de vida: s’ins­tal·larà a l’Argen­tina, pri­mer a Tren­que Lau­quen, una població semi­de­serta de la Pampa, on arriba el 1907 i en marxa el 1918. Gràcia Bassa hi va por­tar una vida solitària, tal com es con­fessa a Cate­rina Albert en una carta l’1 de maig del 1921: “Me bar­rava en mes qua­tre parets.” Hi van néixer qua­tre dels seus sis fills. D’aquests anys a l’Argen­tina, en des­taca una con­ferència al Casal Català de Bue­nos Aires, Con­si­de­ra­ci­ons sobre femi­nisme, publi­cada el 1912 en qua­tre números con­se­cu­tius a la revista bar­ce­lo­nina Femi­nal diri­gida per Carme Karr. Gràcia Bassa con­si­de­rava l’edu­cació de les dones la gran base per a la millora de “justícia” i “lli­ber­tat”.

L’Arxiu de Pala­fru­gell, que ja cus­to­dia el fons fami­liar Bassa Rocas , es troba en procés de digi­ta­lit­zació dels arti­cles de la revista per afe­gir-los i faci­li­tar-ne la con­sulta.