El manga encara és un sol ixent

Aquesta és la 29 edició del Saló del Manga, ara Manga Barcelona. Va obrir portes ahir al recinte de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat i les tancarà diumenge.

La primera sensació és que el manga com a fenomen no perd pistonada. Riuades d’aficionats van ser a la trobada, que ja esdevingut intergeneracional pel fet que els otakus –aficionats al còmic i a l’animació japonesos– ja no són només canalla i adolescents. Els pares i mares de família que ahir acompanyaven els seus van formar-se en aquest univers. Els més veterans són els que als anys setanta, des de Televisió Espanyola, van descobrir Heidi i Marco, sèries de dibuixos animats que, tot i que es basaven relats europeus, presentaven una estètica nova. Després va arribar Mazinger Z i amb l’arribada de les televisions privades, altres produccions com Los Caballeros del Zodíaco.

Però el que va fer esclatar, sobretot a Catalunya, la mangamania va ser l’emissió de Bola de Drac al Club Super3. Aquesta primera generació és la que majoritàriament porta la seva mainada al Manga Barcelona. Televisió de Catalunya va fer molt per l’anime–dibuix animat japonès–, cosa que va representar que les obres en paper que els inspiraven comencessin a crear un mercat que va revifar el mercat del còmic tradicional, que al tombant de segle semblava agonitzar. Després d’uns anys d’absència a la programació de Televisió de Catalunya, l’anime ha tornat i ara s’ha anunciat l’emissió de Naruto, un fenomen similar al de Bola de Drac, però que fins ara no s’havia doblat al català.

Que el manga continua sent un fenomen és una evidència. El còmic japonès ha elevat el friquisme a la categoria familiar, com es podia comprovar ahir al pavelló reservat a l’alimentació, en què es podia adquirir tota mena d’especialitats, dolces i salades de la cuina popular japonesa i que podien ser consumides en desenes de taules o a terra, l’opció de molt joves. No hi manquen tallers i conferències dedicades a l’aprenentatge de la cuina japonesa.

La multidireccionalitat d’aquesta cultura quedava palesa, no només en l’espai dedicat al paper, el genuí manga, sinó a la dimensió que té tot el que té relació directa amb el coneixement del Japó. Infinitat d’estands en què és publicitaven cursos d’idioma japonès, tant a Catalunya com en estades al país del sol ixent. Institucions com el consolat del Japó no es perden aquesta cita, considerada pels mateixos japonesos la més gran manifestació del manga fora del seu país, en competència només amb París. Com sempre, el dibuix, que forma part essencial d’aquest moviment, hi és present en forma d’escoles per aprendre a dibuixar manga o en tallers per als més menuts en un gran espai dedicat als més joves

El manga, que té una diversitat de gèneres, no oblida el còmic específic dedicat als esports. Aquest presència a les planes es trasllada a la realitat en una zona esportiva on es pot practicar i competir en diferents esports com el bàsquet. Però el que desferma la mirada en un passeig pel manga és la gran quantitat d’elements de marxandatge en una gran àrea que dona un color que, afegit al cosplay –disfresses– i a les pantalles de jocs ordinador, crea una simfonia cromàtica que dona un caràcter molt festiu a l’esdeveniment.

L’únic problema que pot fer trontollar el creixement del manga és morir d’èxit. La incorporació d’editorials convencionals en aquest mercat ha creat una saturació de títols. Els que som veterans recordem com a finals dels vuitanta la proliferació de revistes va fer entrar la historieta en una profunda crisi. Sort que aleshores va arribar el manga. I els nois van continuar llegint tebeos.