Llibres

L’esclau lliure

Es podrien crear comunitats molt més sostenibles en què hom no s’hagués de veure obligat a perdre la vida treballant

Tots tenim una persona al voltant que, més que viure, sobreviu. Com bé podem comprovar, els dilluns es fan feixucs i la gran majoria dels treballadors esperen amb ànsia els divendres. Els drets humans haurien de protegir el treballador, però malauradament no és sempre així.

El nostre sistema, vist des de fora, sembla idíl·lic, però quan ens hi endinsem, veiem que, en massa casos, és pura fantasia. Des del meu punt de vista, la jornada laboral ens absorbeix i desgasta fins a punts desmesurats en molts casos.

Val la pena dir que, evidentment, no parlem d’esclavitud, però sí d’una forma subtil d’aquesta. Hem evolucionat de tal manera en les darreres dècades que ens obliguen en certa manera a ser a l’última moda, si no, ja no ets benvingut a depèn quin cercle social. Això té com a conseqüència que les persones treballin el màxim d’hores per assolir aquest objectiu.

Llavors tenim l’altre costat, les famílies que no arriben al final de mes. Despeses creades pel sistema que ens ofeguen cada dia més: lloguer o hipoteca, llum, aigua, gas, gasolina, etc. En un altre pla tenim les microquotes, que anys enrere no existien, però que avui en dia són necessàries si no volem quedar desfasats. Oi que a tots ens agrada i necessitem instants d’esbarjo? És cert que també volem ser partícips de la societat i estar en contacte amb els nostres amics i familiars? Doncs bé, això implica les despeses “secundàries”: mòbil, internet, televisió de pagament… Són petits pagaments, però que, sumats als de primera necessitat, ens obliguen a fer el que faci falta per fer-hi front. És just en aquest punt en què l’ombra de l’esclavitud es deixa entreveure. Penso que es podrien crear comunitats molt més sostenibles en tots els àmbits en les quals hom no s’hagués de veure obligat a perdre la vida treballant. El que vull dir és que fos optatiu, que tinguéssim diverses alternatives per poder viure i que cadascú escollís lliurement. Perquè sembla que ens hem oblidat del fet que viure és gratis i que la frase “guanyar-se la vida” és falsa, una trampa del sistema. Per exemple, una petita formiga; s’ha de guanyar la vida? La resposta és no! Oi que ja la té guanyada? Pel simple fet d’haver nascut i estar respirant. Doncs això crec que és aplicable a tots els éssers vius.

Per acabar m’agradaria donar ànims a totes les persones atrapades en aquesta rutina. Mentre busquem alternatives, s’ha de tenir sempre una ment positiva: ja que s’ha de fer, doncs fem-ho amb un somriure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.