Jugar al tòpic de la seqüela amb gràcia

En el cinema popular, l’èxit d’una trama comporta una segona part (com a mínim). És molt més difícil trobar-ho en el teatre. Aquest ha estat el repte de Joel Joan i Hèctor Claramunt amb Escape room 2 (Guillem Clua també ha fet un exercici similar amb Smiley, després de l’amor, que tot just ha reobert a l’Off de La Villarroel). Cal dir que la fórmula els torna a funcionar. Ara, en comptes d’anar a un escape room perquè en Pau (Joel Joan) vol presentar la Marina (Paula Vives) als seus amics Rai (Borja Espinosa) i Vicky (Agnès Busquets), es pot dir que s’hi troben. En un bar modern amb parets de totxos antics on serveix una cambrera (Irene Jodar) arrenca el malson, de nou. Amb tres rèpliques es posa un termòmetre a les relacions entre els quatre amics que havien quedat, cinc anys enrere, i que se’n van escapar de miracle. Una altra vegada hauran de ser sincers per resoldre les proves. Un escapista malèfic (en forma de l’autòmat Houdini) prova d’esquarterar i ofegar les seves víctimes.

L’espai on es troben tancats, i sense mòbil, els deixa desemparats. Tancats en un soterrani amb un muntacàrregues manipulat, la sensació de vulnerabilitat augmenta quan se sap que el decapitador d’Hostafrancs es va escapar de la presó. La Marina continua sent la jove espavilada que impulsa la resolució dels enigmes. Si en la primera edició demostrava la seva intel·ligència, en aquesta ocasió es pot dir que juga amb una mica de trampa. Amb la broma com a esquer, el guió fa que els personatges critiquin la insistència de premiar, ara, més les directores que els directors de cinema.

Bon i divertit intent.