Música

MÚSICA

El transformador viatge a Venus de Laura Andrés

Tot i que molts la reconeguin, sobretot, per les seves col·laboracions amb Andreu Buenafuente al programa Vosaltres mateixos de 3Cat, la pianista Laura Andrés ha començat a dibuixar en tres discos publicats, un per any, des del 2021 un discurs personal i delicat que, d’alguna manera, pot recordar també el de figures com ara Yann Tiersen i Ludovico Einaudi. “Vaig començar a fer discos quan un amic meu, un bon dia, va preguntar-me: «i tu... per què no fas discos»”, explica aquesta pianista de Sabadell amb residència actual al Masnou, protagonista d’un currículum marcat, sobretot, per la docència i col·laboracions amb, entre d’altres, Shakira (va posar el seu piano al servei del disc El Dorado, del 2017), La Cubana i Dagoll Dagom. “Sé que, discogràficament, vaig tenir un debut tardà, però jo vinc d’una família amb orígens humils que t’educava perquè, un cop acabessis els estudis, comencessis a buscar una feina segura per a tota la vida”, es justifica.

Venus , l’últim d’aquests tres discos, va publicar-se a finals del mes de novembre passat i representa, diu Andrés, una “afirmació clara” del que busca artísticament la pianista, que, amb formació clàssica i recorregut polifacètic, podria optar per altres vies però que confia de ple en una música que defuig etiquetes i anàlisis massa racionals. “Podria i sabria fer altres coses, però les faria des d’un lloc molt diferent”, explica. “La música que faig no és una tria conscient, sinó que és una veu que em surt de dins i surt així. Sento que és amb aquesta música que puc aconseguir que la meva ànima parli...”

A diferència de Kintsugi (2022), que Laura Andrés descriu com un “disc de retalls”, les cançons de Venus, amb ombres tènues d’electrònica, produïdes per Pau Vinyals i, en el cas de Flame , participació del violinista Ara Malikian, són parts d’un viatge amb el “poder salvador de l’art” com a estació final. “Faig música instrumental i, amb l’experiència, he anat veient que trobar un concepte m’ajuda a desenvolupar després tot un univers sonor”, resumeix la pianista, convençuda des del dia que es va decidir a dedicar-se a la música que “una experiència artística pot modificar la teva vida”.

Mirant el cel

“Viatjar”, en aquest cas a Venus, es deu, d’una banda, a la “voluntat d’evasió” de l’artista davant un món cada vegada més hostil (“una mica com els romàntics dels segle XIX, que s’evadien de la realitat a través de l’art”, afirma) i, de l’altra, a la seva fascinació tant per l’astronomia com per l’astrologia. “La primera ens demostra que som partícules a l’univers; que no som res però, a la vegada, ho som tot... L’astrologia, en canvi, em va començar a interessar quan em vaig adonar com de poètic era que, milers d’anys enrere, la gent mirés al cel i construís tot un imaginari de personalitats, energies i tarannàs.” Venus, a diferència del “guerrer” planeta Mart, la va atrapar pels seus “vincles amb l’harmonia i l’art, per una sensació bonica que et provoca des de la pau i la dolçor”. Hi orbiten cançons “sobre la sensació de solitud; sobre l’amor i la por d’estimar; sobre el desig” i, també, com és el cas de Nura, sobre la pèrdua. “Era un exalumna que vaig tenir de petita i que, fa poc, vaig descobrir que havia mort”, explica Andrés. “Vaig trobar a faltar, de sobte, tot el que m’havia perdut d’ella...”

Laura Andrés, entre d’altres dates, actuarà, entre el 21 i el 24 de febrer, a l’Ideal Centre d’Arts Digitals de Barcelona i, el 24 de maig, a l’Auditori de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.