Cinema

Mirador

Elizabeth Taylor, no només pels teus ulls

“Allà estava jo fent una actuació espantosa, i ella, en canvi, estava brillant” (Paul Newman)

Si l’any passat Libros Cúpula va regalar-nos la biografia de Paul Newman, aquest any no podia faltar el d’una altra llegenda amb la mateixa lluentor que, a més, està íntimament lligada a l’actor: Elisabeth Taylor. Qui va ser l’última gran estrella sorgida dels clàssics estudis de Hollywood, va engrandir la seva llegenda amb una vida privada tant o més apassionant que els personatges que va interpretar a la pantalla, com bé recull el llibre.

L’editorial publica Elisabeth Taylor. La fuerza y el glamour de un icono, de Kate Andersen Brower, la primera biografia autoritzada en què la periodista nord-americana narra a través dels ulls de l’actriu la història completa, sense embuts, de la seva extraordinària carrera, així com l’explosiva vida privada, que tants titulars va donar. Recordem que durant els seus setanta-nou anys va viure amors i desamors, i en què es va casar vuit vegades amb set homes diferents.

Aquesta biografia escriu sobre una dona intel·ligent, empàtica, tenaç i complexa, des de l’ascens a la fama als dotze anys gràcies al llargmetratge Fuego de juventud, fins a convertir-se en la primera dona a negociar un salari milionari per una pel·lícula (Cleopatra), passant pels seus vuit matrimonis i una llarga relació amorosa amb Richard Burton; així com la lluita que va mantenir contra l’addicció o com activista contra la sida. Tot, fent servir cartes inèdites, entrades del seu diari personal i entrevistes amb centenars d’amics i familiars més propers.

Elisabeth Taylor va néixer el 27 de febrer de 1932 a Hampstead Garden (Anglaterra). Amb deu anys ja era coneguda i disfrutava de l’èxit gràcies a la seva participació a El coraje de Lassie, encara que va ser el seu segon treball interpretatiu, Fuego de juventud, juntament amb Mickey Rooney, que la va impulsar a la fama. Des d’aleshores va interpretar 56 pel·lícules i va obtenir tres Oscar més que merescuts. Això com a actriu. En l’àmbit personal, també va ser precoç, i als 26 anys ja s’havia divorciat dues vegades i era vídua. D’aquí que atragués tant el focus mediàtic de la professió com de la seva vida privada.

Però qui diu que va tenir una vida fàcil? Al llarg de la seva infància va patir maltractament per part del seu pare, un borratxo que la picava perquè no podia suportar que ella guanyés més diners que ell, el molt miserable. I quan va trobar la vàlvula d’escapament, va i es casa amb un home, Conrad Hilton, que també la va colpejar, durant la lluna de mel, i li va causar un avortament.

Tampoc, però, tot van ser penúries. Com bé reflecteix el volum, recorda la gran amistat que va mantenir amb Montgomery Clift. Com ella, Monty també va ser una estrella infantil i sabia el que representava batallar amb la fama. De moltes maneres, va ser “el seu mirall”, com diu l’autora.

Pel que fa a la relació amb Richard Burton, n’hi ha també per sucar-hi pa. “Bé, en primer lloc, has de saber que et venero. Segon, i amb risc de repetir-me, t’estimo. Tercer, i aquí faig gala del meu domini de l’idioma, no puc viure sense tu. Tercer, vull dir quart, tens una enorme responsabilitat, perquè si em deixes no tindré cap més remei que matar-me”. Aquest és el fragment d’una carta de Richard a Elisabeth, que recull Brower.

Tot sovint els homes la infravaloraven. Es veu que el mateix Paul Newman, quan rodaven plegats La gata sobre la teulada de zinc, es va anar a queixar al director, Richard Brooks, dient-li: “No crec que sàpiga el que està fent, no hi entenc res”, en referència a Taylor. El director li va respondre que es mirés les preses filmades sense editar i que aleshores valorés. “Allà estava jo fent una actuació espantosa, i ella, en canvi, estava brillant.” D’això se’n diu sinceritat, Paul.

Liz sempre va tenir problemes de salut, a part de l’alcoholisme i les drogues que es prenia, que no hi ajudaven gens. Fins i tot una malaltia estranya era rere aquells ulls tan bells i fascinants que tenia, que li feien tenir una mirada violeta. Un to provocat pel blau dels seus ulls, emmarcats per la negror dels seus cabells i aquella doble pestanya que li va regalar una estranya mutació del gen FOXC2, a ella i als seus nombrosos admiradors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia