Arts escèniques

TEATRE

Àtrium reobre amb una comèdia de Cunillé, que furga l’univers d’Ibsen, des de la paròdia

La sala de l’Eixample seguirà la seva reforma mantenint l’antiga sala com a espai d’exhibició

Es Programa Cunillé, Caryl Churchill, Vicent Andrés Estellés, Heiner Müller i Pier Paolo Pasolini

Les obres de transformació de la Sala Àtrium, que l’han de convertir en un inquiet centre cultural, han obligat a tenir tancada la sala fins al gener del 2024. La darrera funció va ser Les altres, de Marc Artigau, que es va allargar fins al 2 de juliol passat. Els operaris ja feia mesos que treballaven en una de les ales i ara ho està fent en el que serà el nou escenari de major amplitud i aforament. L’Àtrium planteja, per ara, una temporada amb cinc noms de referència contemporània. Demà mateix, s’estrena Al contrari! de Centaure Produccions, que signa la tercera producció de textos de Lluïsa Cunillé després d’El jardí (Sala Beckett, 2021) i El gos (encara en cartell fins diumenge a La Gleva).

Al contrari!, és un text molt diferent als dos anteriors, adverteix el director Albert Arribas. Si en les dues peces inicials hi ha un aire angoixant en una conversa a la penombra per part dos personatges que podrien passar desapercebuts al metro, ara Al contrari!, és un esbojarrat homenatge a la màgia de l’escenari, que planteja alhora un visionari viatge a l’arrel de les enormes perplexitats contemporànies. La peripècia arrenca en plena recerca sobre Henrik Ibsen, per part de la directora d’un monumental teatre de províncies, que es veurà sorpresa per una precipitada cadena de coincidències que la confrontaran amb els seus fantasmes inconfessables, pertorbaran les seves conviccions més íntimes i l’abocaran a emprendre la gran aventura de la seva existència.

Antònia Jaume (El jardí) i Berta Giraut són les dues actrius d’aquest muntatge que s’intueix farcit dels personatges romàntics del dramaturg noruec, pare del teatre modern europeu, juntament amb Anton Txékhov. La comèdia es podrà veure fins al 4 de febrer.

El director de la sala, Raimon Molins serà el director d’Una còpia de la dramaturga Caryl Churchill, que es presentarà del 13 de febrer al 17 de març. Molins, que també farà d’intèrpret interpel·lant el seu pare (interpretat per Lluís Marco), aprofita el guió que va traduir Prat i Coll pel seu muntatge a l’Espai Lliure el 2007.

Màquina Hamlet, de Heiner Müller, és un altre habitual contemporani que es podrà veure en la temporada d’impàs de l’Àtrium, sota la direcció de Marc Chornet i amb Xavi Torra Xuriguera com a Hamlet i Anna Pérez Moya com a Ofèlia. Es podrà veure del 22 de març al 28 d’abril. El títol ja l’havia aixecat Iñaki Garz el 2004 amb la seva companyia a la Sala Beckett de Gràcia.

Chornet també recupera el Coral romput de Vicent Andrés Estellés, en el centenari del naixement del poeta. Va ser Joan Ollé el que en va fer una celebrada dramatúrgia a la Sala Fabià Puigserver del Lliure el 2007. Ara, a l’Àtrium, hi haurà una versió necessàriament unplugged del 2 al 30 d’abril.

L’univers controvertit de Pier Paolo Pasolini (No hi ha fills innocents) servirà per acomiadar la vella sala de l’Àtrium, presumiblement. Oriol Genís recita la Carta als joves infeliços de Pasolini amb dramatúrgia i direcció de Mia Parcerisa, acompanyat musicalment per Pau de Nut. L’obra està programada del 7 de maig al 2 de juny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.