Arts escèniques

TEATRE

Katharsis culmina l’època Martel amb un mostrari de creacions metateatrals

Georgina Oliva va rebre l’encàrrec de fer un cicle que indagués els marges del teatre (“només anant als marges podrem ampliar la cultura”, es deien), fa cinc anys, que ara pràcticament ultima l’època de la direcció de Juan Carlos Martel al Teatre Lliure. Van voler fer un pas similar al Radicals Lliure i ara són conscients que vindrà una nova etapa amb l’equip de Julio Manrique, però, com diu la directora de programació i continguts del Lliure: la cultura reacciona igual que l’energia: ni es crea ni es destrueix, només es transforma.

Des de dijous fins al 20 de gener Katharsis recull dues instal·lacions i cinc accions performatives entorn del parateatre, però amb formes i universos ben dispars. Des d’implicar el públic a modelar els futurs líders totalitaris (Mount Average), a estar oberts a qualsevol imprevist escènic (Algo habrá que hacer), celebrar un ritual per entendre la temporalitat de la vida (Aquellas que no han de morir) o assistir a un insòlit tast de seitó d’una empresa de tradició pesquera (Seitons Masdeu Hola i Adeu). També Gaston Core invita a una reapropiació de L’Odissea amb MC punxant en directe (Abans que caigui la nit) o es convida una companyia noruega que flirteja amb els clixés de les pel·lícules de terror, però posant-hi un missatge contundent (Burnt toast): la combinació desconcerta, confessa Oliva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.