Josep Pla vist per Xavier Pla

Què hau­ria pas­sat si Xavier Pla s’hagués dit Xavier López? O Sigüenza o Prats-Fatjó o García Márquez...? El més segur és que hau­ria estat, igual­ment, un dels grans espe­ci­a­lis­tes en l’obra de Josep Pla. Més enllà de la coin­cidència de cognoms, sem­bla que hi estava pre­des­ti­nat. També és expert en l’obra d’Eugeni Xamar, Mercè Rodo­reda i Pru­denci Ber­trana, entre d’altres, i no li cal el cognom de reforç.

Coin­cidències a banda, Xavier Pla publi­carà, de la mà de Des­tino i el 20 de març pròxim, Un cor fur­tiu. Vida de Josep Pla, una bio­gra­fia del peri­o­dista i escrip­tor empor­danès.

“Josep Pla no va ser única­ment el més gran pro­sista català modern; també va ser, sense ell voler-ho, l’escrip­tor més polèmic. La seva lle­genda ha estat sem­pre envol­tada d’unes ombres que ningú, fins ara, ha estat capaç de dis­si­par”, hi lle­gim.

En els cer­cles pla­ni­ans ja fa anys que s’espe­rava aquesta bio­gra­fia de Xavier Pla. L’exa­men d’una quan­ti­tat ingent de docu­ments i tes­ti­mo­nis per­met acla­rir molts aspec­tes obs­curs de la vida de Pla i donar-ne a conèixer epi­so­dis fins ara des­co­ne­guts. Una bio­gra­fia que pro­met no ser gens plana, pre­ci­sa­ment. Rigo­rosa, natu­ral­ment, però no gratuïtament com­pla­ent ni, per con­tra, ten­den­ci­osa.

Un cor fur­tiu aspira a ser el millor retrat de Josep Pla, “el més com­plet i el més inci­siu, el més minuciós i el més apas­si­o­nant”. Paral·lela­ment a la nar­ració en què revela els ava­tars d’una vida plena de vicis­si­tuds –les amis­tats, les com­pli­ca­ci­ons polítiques, les rela­ci­ons amo­ro­ses, l’espi­o­natge i el con­tra­es­pi­o­natge...–, Xavier Pla fa reviure des de dins els moments més cru­ci­als de la història del segle XX.

Nas­cut a Girona el 1966, Xavier Pla és pro­fes­sor de Lite­ra­tura Cata­lana Con­tem­porània de la Uni­ver­si­tat de Girona, on diri­geix la Càtedra Josep Pla de Lite­ra­tura i Peri­o­disme. Es va doc­to­rar en lite­ra­tura com­pa­rada a la Uni­ver­sité de Paris Sor­bonne (Paris-IV), el 1996. Ha publi­cat els lli­bres Josep Pla, ficció auto­bi­ográfica i veri­tat literària (1997), Sime­non i la con­nexió cata­lana (2007) i El sol­dat de Bal­ti­more. Assaigs sobre lite­ra­tura i rea­li­tat en temps d’auto­ficció (2022). En els últims anys ha publi­cat estu­dis sobre Josep Pla, Eugeni d’Ors, Eugeni Xam­mar, Blai Bonet, Joan Sales, Mercè Rodo­reda i Pru­denci Ber­trana, i ha edi­tat volums col·lec­tius sobre figu­res com ara Mar­cel Proust, Jorge Semprún i Clau­dio Magris.

El 2014 va edi­tar i pro­lo­gar La vida lenta. Notes per a tres dia­ris (Des­tino), un lli­bre inèdit que recull les ano­ta­ci­ons de Josep Pla els anys 1956, 1957 i 1964. El 2015 va rebre el Premi Naci­o­nal de Cul­tura “per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la cre­ació d’un dels grans autors de la lite­ra­tura cata­lana de tots els temps”.