La font dels Lleons i altres carnívors

Passa sovint que els pro­mo­tors immo­bi­li­a­ris vagin amb l’ai al cor quan han d’aixe­car obra nova en ter­renys que han estat habi­tats des de fa més de dos mil anys, com és el cas de Tar­ra­gona, cons­truïda sobre la ciu­tat romana de Tàrraco. Els enva­eix la por que apa­re­guin res­tes arqueològiques prou des­ta­ca­des per cap­gi­rar tots els seus plans. Fa 25 anys, l’exca­vació prèvia a la cons­trucció d’un bloc de pisos a la part baixa de la ciu­tat (a la cruïlla dels car­rers Eivissa i Pere Mar­tell) va alte­rar no només els plans del pro­mo­tor, sinó de la comu­ni­tat científica i de les admi­nis­tra­ci­ons. I ho devia alte­rar tant que avui dia, pas­sat un quart de segle, encara cueja.

Quan van des­co­brir el que avui dia es coneix com la font dels Lle­ons ja van veure que la tro­ba­lla era trans­cen­den­tal. Pri­mer s’hi va loca­lit­zar la font monu­men­tal, datada al segle II aC, que fa més de 17 metres de llarg i 4,5 d’ample. És l’únic exem­ple de krene o font en pòrtic hel·lenística fora de Grècia, fora de tota l’àrea medi­terrània ori­en­tal. Després, cen­te­nars de pinyols de préssec i d’oliva, pinyons, nous, tros­sos de tei­xit i de cuir i bigues de fusta, que va resul­tar que eren les pri­me­res res­tes de matèria orgànica d’època romana loca­lit­za­des a la península, i que van resis­tir el pas dels anys gràcies a unes con­di­ci­ons geològiques espe­ci­als (a la zona hi havia un aflo­ra­ment natu­ral d’aigua i la presència con­ti­nu­ada d’humi­tat va fer pos­si­ble la con­ser­vació). I la cire­reta va ser la tro­ba­lla de tres bro­lla­dors de pedra escul­pits en forma de cap de lleó, entre altres mate­ri­als. Això succeïa entre l’any 1998 i prin­ci­pis del 2000. Són les res­tes més valu­o­ses que s’han des­co­bert en les dar­re­res dècades a la ciu­tat i con­for­men l’edi­fici públic romà més antic fora de la península Itàlica. Això va obli­gar el pro­mo­tor a modi­fi­car el pro­jecte i renun­ciar a cons­truir un apar­ca­ment sub­ter­rani, per pre­ser­var el monu­ment, tot i que sí que va obte­nir la llicència per cons­truir l’edi­fici a sobre. Però, i aquí ve la misèria de tot ple­gat, les pre­ua­des res­tes, situ­a­des, doncs, en pro­pi­e­tat pri­vada, con­ti­nuen col­ga­des amb sorra, invi­si­bles al públic, sense que en 25 anys hi hagi hagut prou volun­tat política ni s’hagin fre­nat les dis­pu­tes que han enfron­tat la pro­pi­e­tat amb l’Ajun­ta­ment i que han impe­dit dig­ni­fi­car-les, museïtzar-les i incor­po­rar-les a la visita pública al cos­tat de la resta del con­junt decla­rat patri­moni de la huma­ni­tat. Sobre la font dels Lle­ons s’hi han anat abo­cant altres carnívors més afa­mats.

Ara, un quart de segle després, sem­bla que la recu­pe­ració d’aque­lles tro­ba­lles pren embran­zida. El pro­pi­e­tari del solar i pro­mo­tor de l’edi­fici ha mogut fitxa, just en el moment que l’equip de govern de Tar­ra­gona anun­cia que la recu­pe­ració de la font és un dels objec­tius del man­dat. Tret de com­prar el ter­reny, que el con­sis­tori des­carta per l’alt cost econòmic, de més de dos mili­ons d’euros –“és impos­si­ble perquè no dis­po­sem d’aquesta quan­ti­tat de diners per fer la com­pra”, explica el regi­dor de Patri­moni, Nacho García–, s’havien sos­pe­sat diver­ses opci­ons, com ara una per­muta. Però final­ment el pro­pi­e­tari pro­posa crear una fun­dació pri­vada sense ànim de lucre. “Estem valo­rant com col·labo­rar amb la fun­dació i si l’Ajun­ta­ment ha de ser un dels patrons o no”, explica García, per a qui el gest del pro­pi­e­tari ja és, diu, una passa gegant. Reco­neix, però, que res “no serà fàcil”.

La font dels Lle­ons és un dels valors patri­mo­ni­als que han anat pel pedre­gar des de fa anys. En aquest espai n’ani­rem expli­cant d’altres, de tants com n’hi ha.