David Fincher sorprèn amb un sòlid thriller

David Fincher ha respost amb punch al romanticisme de Wong Kar-wai i la seva My Blueberry Nights. I això que s'ha presentat a Cannes amb Zodiac, un thriller que, comparat amb algunes de les seves pel·lícules anteriors com Seven i El club de la lucha, destaca per la seva sobrietat.

Fincher, el rei de la càmera ràpida i dels thrillers psicològics, ha agafat el fre de mà i el resultat ha estat Zodiac, un thriller contingut que rastreja els efectes col·laterals d'una onada d'assassinats en sèrie sense cap tipus de lligam aparent. Basada en fets reals, Zodiac no pretén tant aconseguir un retrat de la figura de l'assassí com descriure minuciosament les empremtes que els crims van deixant en tots aquelles persones que es van involucrar en una investigació que es va perllongar dels anys seixanta als setanta. En aquest sentit, la galeria de personatges resulta variada i àmplia: un periodista que es dóna a la beguda, un caricaturista que acabarà escrivint una novel·la –en la que es basa el film—, un policia que decideix retirar-se o un detectiu que veu amenaçada la seva tranquil·litat familiar.

Fincher gira la truita dels films sobre assassins en sèrie amb un argument que s'adapta a la perfecció als fets reals –el cas continua obert—, alhora que manté el seu gust per l'estètica. Fincher juga amb la llum: filma la mort d'una noia sota un sol càlid, preserva el misteri i deixa que la càmera s'apropi al rostre de la víctima i la seva parella; en canvi, s'allunya quan Zodiac mata a un taxista i impregna el moment d'una llum grisa que deixa entreveure la nocturnitat de l'escena. Les dues seqüències no fan més que corroborar que Fincher encara pot aportar variacions al tractament de la violència en el cinema.


Una mirada cap a orient
Més enllà de Wong Kar-wai –que ahir va inaugurar el certamen—, Cannes ha mirat cap a els països de l'est. Primer, amb una pel·lícula romanesa, 4 mois, 3 semaines et 2 jours, que descriu amb solemnitat els conflictes d'una noia que fa tot el possible per a ajudar a la seva germana a avortar. La pel·lícula, que no dóna peu a cap tipus de conformisme, es deixa endur per la seva protagonista i recorre amb ella diferents espais de Bucarest per tal d'aconseguir els diners i tot allò necessari per a l'avortament.

Més cap a orient, dues pel·lícules asiàtiques han estat presentades en aquestes primeres jornades de festival. Amb Le voyage du ballon rouge, el director xinès Hou Hsiao-hsien ha fet un recorregut similar al de Wong Kar-wai amb My Blueberry Nights. En comptes d'Estats Units, Hou ha rodat la seva última pel·lícula a París i amb una de les estrelles més reconegudes del panorama francès: Juliette Binoche. L'actriu interpreta a una mare a la vora de la histèria. Destaca la idea del globus vermell que recorre tota la pel·lícula: una preciosa metàfora de la major part de històries de Hou, en què els personatges semblen anar a la deriva, igual que l'objecte volador que dóna títol a aquesta pel·lícula. Amb aquest film Hou Hsiao-hsien adapta la història d'un clàssic del cinema francès Le ballon rouge i segueix en la línia de la seva anterior pel·lícula, Café Lumière, un homenatge al director japonès Ozu.