Art

art

Trafalgar, la nova empenta del galerisme barceloní

La decadència de Con­sell de Cent com el car­rer prin­ci­pal de les gale­ries d’art de Bar­ce­lona que havia estat al segle XX ha dei­xat un buit impor­tant en la vida cul­tu­ral de la ciu­tat. La crisi del 2008, l’aug­ment dels preus dels llo­guers dels locals, la dei­xa­desa de les admi­nis­tra­ci­ons a l’hora de pro­te­gir els valors pro­pis i la pèrdua d’entu­si­asme dels visi­tants (i dels com­pra­dors), van des­en­ca­de­nar tan­ca­ments i tras­llats a altres emplaçaments sense pedigrí burgès, fins i tot fora de la capi­tal, a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Dins de la dis­gre­gació, però, hi va haver una zona que tot d’una va començar a con­cen­trar un major nom­bre de gale­ries: el car­rer de Tra­fal­gar i els entorns, a qua­tre pas­ses de la plaça de Cata­lu­nya.

Una dècada després que hi arri­bes­sin els pri­mers, la comu­ni­tat d’espais artístics del barri ja es veu en con­di­ci­ons de tre­ba­llar ple­gats per fer renéixer l’espe­rit de l’històric Con­sell de Cent. La seva acció con­junta d’estrena la faran aquest dime­cres (i no un dijous, el dia clàssic de les mogu­des del sec­tor) amb una inau­gu­ració coor­di­nada d’expo­si­ci­ons. I a l’horitzó tenen un calen­dari ple de cites comu­nes, gai­rebé una al mes, amb què pre­te­nen recu­pe­rar la tra­dició dels bar­ce­lo­nins de des­co­brir diver­ses pro­pos­tes artísti­ques entrant i sor­tint de les gale­ries. És allò que els havien ofert a Con­sell de Cent els con­sa­grats Gas­par, Metras i Muga, i els de la gene­ració següent, com ara un Car­les Taché, avui degà del clan, que és el dar­rer que s’ha incor­po­rat a la família de Tra­fal­gar.

Quan es va des­man­te­llar Con­sell de Cent (“va ser una llàstima”), Taché va pro­var sort pri­mer a Montjuïc, tot espe­rançat que s’aca­ba­ria con­fi­gu­rant la Mun­ta­nya dels museus, cosa que encara no ha succeït. Irre­duc­ti­ble, Taché ha deci­dit ini­ciar l’aven­tura tra­fal­ga­ri­ana con­vençut per un altre dels gale­ris­tes emblemàtics de l’antic Con­sell de Cent: Car­los Duran. Junt amb la seva còmplice Chus Roig, Duran va ser el pri­mer que va ins­tal·lar-se al car­rer, el 2015, si bé ell dirà que Miguel Mar­cos ja hi era, a prop, a Jon­que­res (i encara hi és). Duran i Roig (Senda) encar­nen com ningú el risc de can­viar un xamfrà que donava a la ram­bla de Cata­lu­nya per una ubi­cació que no és ni carn ni peix: una vorera de Tra­fal­gar per­tany a Ciu­tat Vella i l’altra, a l’Eixam­ple.

Però l’expe­ri­ment els ha sor­tit bé. “Les inau­gu­ra­ci­ons s’omplen”, diu Duran, crític amb una certa manera de fer com a causa del declivi galerístic: “No s’ha mimat prou el públic local.” Que per Tra­fal­gar hi pas­sen molts turis­tes, doncs ben­vin­guts siguin també. “Bar­ce­lona s’ha retro­bat en el món de l’art. Hem de fer pinya, com en els vells temps”, afe­geix Taché. Fer­ran Josa (Pig­ment) subrat­lla que Tra­fal­gar ha anat aga­fant cos gràcies també a l’arri­bada d’artis­tes que hi han ins­tal·lat els seus estu­dis i de col·lec­ci­o­nis­tes que hi han fixat les seves residències. “I intuïm que aviat en vin­dran més”, avisa Josa. Alguns ja hi són encara que no estric­ta­ment al mateix car­rer, com una Roci­o­San­ta­Cruz a la Gran Via i un Artur Ramon a Bailèn. Com­panys de viatge en futu­res ini­ci­a­ti­ves? Pot­ser.

En la inau­gu­ració simultània d’aquest dime­cres hi pren­dran part nou gale­ries: a més de les ja men­ci­o­na­des, Dila­lica, Bom­bon, Lab 36, Last­crit i Fuga –aquesta dar­rera, un altre pro­jecte d’última for­nada lide­rat per Maria Cos­ta­freda–. En defi­ni­tiva, pesos pesants del gale­risme bar­ce­loní bre­gat en mil i una bata­lles i joves gene­ra­ci­ons de pro­mo­tors de l’art amb noves idees que cre­uen que aque­lla Bar­ce­lona avant­guar­dista encara pot donar guerra.

Junts però no uni­for­mit­zats. El pro­grama d’expo­si­ci­ons denota interes­sos plu­rals. Taché obrirà amb una retros­pec­tiva de Miguel Ángel Cam­pano. Pig­ment aposta per la mata­ro­nina Fran­cesca Poza. Bom­bon lluirà una col·lec­tiva de pin­tura ame­ri­cana. Lab 36 donarà veu a Este­fanía Urru­tia. A Senda el pro­ta­go­nista serà Jordi Ber­nadó. Last­crit ha fit­xat Clau­dia Ruiz Caro. Miguel Mar­cos con­ti­nua difo­nent el lle­gat de Brossa. A Dila­lica, una altra col·lec­tiva. I a Fuga serà l’últim dia per veure El pas­sat (no) és pròleg, de la ira­ni­ana Shi­rin Salehi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.