La Cartoixa d’Escaladei recupera l’església

Trenta anys després que s’obrís a la visita pública, la Cartoixa d’Escaladei, fundada al segle XII per monjos provençals i que va ser la primera de la península ibèrica, culmina un ambiciós projecte de recerca i rehabilitació amb la recuperació de l’església, un dels seus elements claus. Aquest divendres, les conselleres Ester Capella (Territori) i Natàlia Garriga (Cultura) han inaugurat les obres de restitució del temple, que també han permès recuperar nombrosos materials renaixentistes; bona part del paviment original, tant de l’església i del sagrari com de la sagristia –que s’ha restaurat i s’ha reconstruït amb rajola nova en aquells punts on mancaven les peces originals– i que també ha permès la descoberta de tres capelles gòtiques de principis del segle XV.

L’actuació, impulsada per Cultura i inclosa en el pla director del monument de 2007, ha consistit principalment en la reconstrucció del temple, en ruïnes des de la desamortització del 1885, una operació que va fer desaparèixer la comunitat religiosa i va provocar l’inici de la destrucció del conjunt.

En els darrers anys aquest conjunt del Priorat havia anat recuperant part de les estructures mig derruïdes i malmeses després d’anys de saqueig i espoli. Les anteriors actuacions a la cartoixa prioratina havien permès obrir diversos espais de la cel·la C, com l’hort i el mirador –la cel·la es va reconstruir, seguint fidelment l’original, per fer més comprensible el model de vida dels monjos. I ara es posa punt final a tot el projecte amb la recuperació de l’església, en la qual s’han invertit més de 4 milions d’euros. Un fi d’etapa que coincideix amb la celebració dels 830 anys de la seva fundació.

Els treballs no han estat fàcils. La degradació del conjunt queda evident després que s’hagin hagut de retirar entre un metre i mig i quatre metres de runa on estaven soterrades les diferents estances del temple. Les tasques de desenrunament han deixat al descobert les tres capelles gòtiques, així com d’un altre gran edifici, la capella del Santíssim, un espai del qual només se’n tenia informació documental, però poques evidències arquitectòniques. Ara s’ha comprovat que es tracta d’una construcció amb una nau coberta per una volta de creueria i capelles laterals. Espais com el tabernacle escultòric monumental o les sagristies també han pogut emergir de les runes i propiciar la interpretació històrica del monument.

Per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la rehabilitació de l’església significa, “no només els anys de treball i la inversió, sinó també el compromís continuat de les institucions del territori, la mirada estratègica i integral, la ferma confiança en el projecte i, en definitiva, l’amor pel patrimoni”. Garriga ha anunciat que el monument s’inclourà, a finals d’any, al projecte immersiu Ulls de la història. “Ara cal que tothom pugui conèixer la seva història a través d’aquests ulls inclusius i vivencials”. Garriga també ha donat “el màxim suport i tot l’acompanyament” perquè la candidatura Priorat-Montsant-Siurana sigui declarada patrimoni mundial per la Unesco i perquè “aquest paisatge cultural tingui el màxim reconeixement”.

El conjunt cartoixà ha recuperat “l’esplendor”, segons la consellera de Territori, Ester Capella, que ha posat de manifest la “simbiosi entre el monument i l’entorn natural”, si bé l’inici de les obres va ser “feixuc” per la coincidència de l’esclat de la pandèmia.