La darrera victòria de l'exèrcit català

El 13 d'agost de l'any 1714 l'exèrcit català va der­ro­tar les tro­pes borbòniques a Tala­manca. Aquesta és la dar­rera bata­lla que van gua­nyar les tro­pes de Cata­lu­nya. Poc més d'un mes després, l'11 de setem­bre, la ciu­tat de Bar­ce­lona queia en mans dels Bor­bons, es posava el punt i final a la Guerra de Suc­cessió i s'abo­lien les lli­ber­tats naci­o­nals de Cata­lu­nya.

Tala­manca: la dar­rera victòria de l'exèrcit català. 13 d'agost de 1714 és l'estudi històric sobre aquest epi­sodi de la Guerra de Suc­cessió que han pre­sen­tat avui, al cas­tell de Tala­manca, Fran­cesc Serra, doc­tor en Història Moderna i Con­tem­porània de la UAB, i Gus­tau Erill, catedràtic de Llen­gua Cata­lana de Secundària.

Aquest estudi, que es con­ver­tirà en un lli­bre, va començar a pren­dre forma fa tres anys gràcies a una carta que el Marquès del Poal, coman­dant en cap de l'exèrcit català a l'inte­rior del país, va enviar durant la bata­lla al Con­sell de Cent. A la carta, que es troba a l'arxiu Casa de l'Ardi­aca, el Marquès del Poal explica els llocs i els moments claus d'aquesta bata­lla. "Gràcies a les parau­les del Marquès del Poal hem pogut saber -explica Serra- els llocs exac­tes i fins i tot les hores en les quals es com­ba­tia. Així com el número de bai­xes que hi va haver i els sol­dats que van llui­tar".

La bata­lla va enfron­tar, entre el 13 i el 14 d'agost, els aus­tri­a­cis­tes, a les ordres del Marquès del Poal, amb les tro­pes borbòniques del Conde de Mon­te­mar. L'estudi demos­tra que va ser un enfron­ta­ment de dimen­si­ons con­si­de­ra­bles i en el qual hi va haver més de 600 bai­xes entre morts i ferits.

L'estudi rei­vin­dica la figura del Marquès del Poal, el pro­ta­go­nista de la dar­rera victòria de l'exèrcit català, i les seves tro­pes ven­ce­do­res, que es van aco­llir a la capi­tu­lació del Cas­tell de Car­dona, el 18 de setem­bre del 1714, dar­rera plaça de la resistència cata­lana. Per a Serra, l'èxit de l'exèrcit català en la bata­lla es deu a què les tro­pes del Marquès del Poal "conei­xien a la per­fecció la com­pli­cada oro­gra­fia del ter­ri­tori".

A peu del camp de bata­lla
A par­tir de les pis­tes que Serra i Erill van tro­bar a la mis­siva, es va pro­po­sar fer una pros­pecció arqueològica a la zona mar­cada com el camp de bata­lla. L'equip de didàctica del patri­moni de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, diri­git per Fran­cesc Xavier Hernández, van ins­pec­ci­o­nar la zona "per veure si ens aju­dava a inter­pre­tar aquell con­flicte".

"No vam tro­bar armes, perquè després de qual­se­vol con­flicte es recu­llen, ni morts, perquè s'enter­ren", explica Hernández. "En aques­tes pros­pec­ci­ons es tro­ben ele­ments més minúsculs, però que ser­vei­xen per docu­men­tar les res­tes de la història: sive­lles o peces de metall i de bales de plom".

Aques­tes tro­ba­lles i la recons­trucció de la bata­lla gràcies a la pros­pecció i al lli­bre de Serra i Erill podrien ser­vir, a més de per com­ple­tar aquell moment de la història de Cata­lu­nya "per fer que Tala­manca s'arribi a con­ver­tir en un refe­rent turístic de l'inte­rior de Cata­lu­nya", segons Hernández.

Tot i que la zona on es van enfron­tar els dos exèrcits havia estat sac­se­jada pels fur­tius del metall, Hernández subrat­lla que "s'ha tro­bat mate­rial sufi­ci­ent per fer-nos una bona idea del que va pas­sar al lloc dels fets que ocu­pava uns 6 quilòmetres qua­drats i hem arri­bat a dife­ren­ciar les bales cata­la­nes de les espa­nyo­les". Tot això ha ser­vit a aquest equip per recons­truir la bata­lla de Tala­manca i saber com es va desen­vo­lu­par el com­bat que va supo­sar la dar­rera victòria d'un exèrcit que ja no exis­teix.