Marta Comalat publica ‘Atrapant la llum’, un llibre de “relats íntims que parlen de soledat, addiccions i pors”

“Sem­pre m’ha agra­dat lle­gir i també escriure, però escri­via sense cap ambició de publi­car res, sim­ple­ment com una forma d’expressió”, explica Marta Coma­lat (Girona, 1978), que ara ha deci­dit publi­car el seu pri­mer lli­bre, un recull de relats breus titu­lat Atra­pant la llum (Edi­to­rial Talón de Aqui­les). Coma­lat va pas­sar la seva infan­tesa a Banyo­les, és pro­fes­sora d’anglès i francès a l’INS Cassà de la Selva i resi­deix a For­nells de la Selva, on pre­sen­tarà el seu lli­bre el 23 de febrer a La Sitja, a les 7 de la tarda.

Atra­pant la llum –una tra­ducció de l’expressió anglesa Catc­hing the light– inclou 24 relats molt curts que, en total, sumen 79 pàgines. Estan escrits en dife­rents moments al llarg dels últims anys, “direc­ta­ment des de la panxa, amb una pers­pec­tiva molt emo­ci­o­nal”, i quan va sor­gir la pos­si­bi­li­tat de publi­car-los, Coma­lat es va dedi­car a “reco­pi­lar i orde­nar una mica” la feina feta sense cap pla pre­con­ce­but. “Són relats íntims, tots escrits en pri­mera per­sona com si fos­sin monòlegs dels dife­rents pro­ta­go­nis­tes. Par­len de sole­dat, d’addic­ci­ons, de pors i angoi­xes de la vida quo­ti­di­ana. Són per­so­nat­ges fra­cas­sats, però tots volen atra­par la llum i anar enda­vant, amb valen­tia. El fracàs també pot ser una forma d’apre­nen­tatge”, explica l’autora, que afe­geix que en els seus relats hi ha “llums i ombres” i també una mica d’iro­nia. “Al final, tot és rela­tiu i no tan dramàtic com sem­blava”. De moment, Atra­pant la llum encara no ha arri­bat a les lli­bre­ries i es pot adqui­rir a la pre­sen­tació de For­nells o con­tac­tant amb l’autora a ins­ta­gram.com/mco­ma­lat . Coma­lat també vendrà exem­plars del lli­bre el diu­menge 25 de febrer a la plaça Cata­lu­nya de For­nells, de les 10.30 a les 14 hores.