Devorades pel llop fonamentalista

En el títol, Las cuatro hijas , per a l’exhibició a l’Estat espanyol de la nova pel·lícula de la cineasta tunisiana Kaouther Ben Hania ha desaparegut el nom de la mare que consta en l’original: Olfa; aquesta pateix un dolor sense fi pel fet que dues de les seves quatre filles van desaparèixer, com diu textualment, “devorades pel llop”: això vol dir que van ser reclutades per Estat Islàmic en un moment en què el moviment democràtic de la Primavera Àrab va tenir una contrapartida paradoxal: grups islàmics fonamentalistes van atraure a Tunísia (i altres països magrebins) moltes persones, entre les quals noies amb una ingenuïtat i fragilitat adolescents.

La pel·lícula aborda un cas real (molt mediatitzat, com també s’hi fa present) amb una evident dimensió col·lectiva. Allò determinant per a la seva especificitat és que la directora (també de L’home que va vendre la seva pell, que va ser nominada a l’Oscar a l’ara dita millor pel·lícula internacional) es planteja com fer-ho per no caure en el sensacionalisme o en la morbositat.

Si en la seva anterior pel·lícula esmentada Ben Hania va inspirar-se en el cas real d’un sirià que, per sobreviure a l’Europa que el mal acollia, va acceptar que un artista tatués la seva pell amb la idea (i, en fi, el profit) de denunciar la situació dels refugiats, en aquesta ocasió aporta una nova i, en tot cas, pertinent exploració en el terreny fèrtil entre la realitat i la representació o, si es vol, entre el documental i la ficció. Allò que es veu són en certa manera els preparatius del rodatge d’una pel·lícula sobre Olfa i les seves quatre filles, les presents i les absents. La mare i les germanes Ekia i Taissir aporten el seu testimoni, que dona compte del dolor, però també, en el cas de les filles, d’un desig de vida plena que ensopega amb el masclisme de la seva societat. A la vegada, hi ha actrius que les representen i, observant-ho, ho comenten: tant si elles mateixes parlen o si són representades, el cinema intenta ser una forma de curació. Pot semblar que el dispositiu formal engoleix allò real, però no és ben bé així: dona la dimensió de la seva complexitat. I del misteri que resta: com va poder ser que fossin devorades pel llop?