La Col·lecció Nacional d’Art de Catalunya es va enriquir l’any passat amb 506 adquisicions

El timpà de la Sagrada Família (segona meitat del segle XII) del cercle de l’escultor Gilabert de Tolosa; les joies de la pedagoga Francesca Bonnemaison; una cabina telefònica model Garza (les de sostre i porta d’alumini i vidre) i la pel·lícula de 101 hores de durada Els tres porquets (2012), d’Albert Serra, tenen una cosa en comú: que han ingressat a la Col·lecció Nacional de Catalunya. I, com aquestes, 345.543 obres més, una xifra de vertigen si bé cal precisar que moltes pertanyen a conjunts documentals, que és el cas del fons Català-Roca, la compra més important que va fer l’any passat el departament de Cultura. També la més cara: dos milions d’euros.

De les arques de la Generalitat van sortir el 2023 un total de 5’1 milions d’euros amb els quals es van fer 506 adquisicions de béns mobles (391), art contemporani (54), fotografia (26), còmic i il·lustració (15) i, novetat, pintures i escultures de la postguerra (20). Com a referència per veure el canvi de política, el 2019 el pressupost per a les compres d’art va ser de 650.000 euros. “Un país no s’explica sinó conserva el patrimoni”, ha subratllat el director del MNAC, Pepe Serra, en la presentació a premsa d’aquest exèrcit d’objectes que enriquiran les col·leccions d’institucions d’arreu, no només de Barcelona. “Apostar per la Col·lecció Nacional implica reforçar tots els museus i els arxius del país, fer arribar obra a tot el territori i aconseguir aquest equilibri cultural territorial al qual aspirem”,  sosté la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

Descentralització de veres. El timpà de la Sagrada Família se l’ha quedat el Museu d’Art de Girona, on també es desaran dues peces del primer període de Santiago Rusiñol relacionades amb les seves estades en terres gironines. Les joies i altres objectes d’ús personal de Bonnemaison, cap al Museu d’Història de Catalunya. La cabina telefònica Garza, junt amb altres ginys científics, tècnics i industrials i un segell d’estampació de l’Espanya Industrial, de pet al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica, a Terrassa. I el monumental film d’Albert Serra es dipositarà en dos centres perquè es disposa de dues còpies: a la Filmoteca i al Macba. Argentona, Cerdanyola, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet, Lleida, Olot, Reus, Tarragona, Valls... Les obres es distribuiran a per tot. 

En el rànquing de les compres més valuoses no hi pot faltar El calaix de sastre, del baró de Maldà, que guardarà la Biblioteca de Catalunya. Però també destaquen l’arxiu de la Cartoixa de Montalegre, els llibres d’actes i una pel·lícula del Comitè Central del Segell Pro Infància dels anys 1933-1939 i un document d’Alfons el Cast, el primer comte-rei del Casal de Barcelona (tots tres seran preservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya) i un pergamí del monestir de Sant Benet de Bages, del 1101 (per a l’Arxiu Comarcal del Bages).

Un viatge de l’època medieval fins al que abans d’ahir van realitzar els creadors del país, com pot ser una instal·lació queer del col·lectiu El Palomar o una fotoacció que va fer Joan Casellas a partir d’una fotografia inèdita de Marcel Duchamp dins de l’absis del Burgal. La col·lecció pública no es posa límits cronològics. Ni menysté, com passava fins no fa tant, mitjans d’expressió popular com el còmic, que el 2023 va fer grans fitxatges femenins: Isabel Bas, Juanita Banyoles, Laura Pérez Vernetti i Raquel Gu.

Les comissions d’experts (totes amb presència de veus independents) que decideixen el material a ingressar tenen clar que les institucions públiques ja no poden continuar relegant la creació feta per dones. Al MNAC entrarà el primer maniquí, de principi dels setanta, que va intervenir Amèlia Riera. En molt mal estat, ara s’està restaurant. El museu de capçalera de l’art català també es beneficiarà d’un deliciós autoretrat de la millor època d’Olga Sacharoff. El seu propietari va demanar permís per exportar-lo i li va ser denegat. Encara que no ho sembli, sovint es fan coses bé. I tenen efectes rebot de recompensa: l’any passat el patrimoni català també es va engreixar amb 151 donacions.