Art

Fotografia

Un llibre inèdit de Català-Roca reivindica el seu idil·li amb Barcelona

El mateix fotògraf va treballar en l’edició del volum, que no va poder acabar

Enciclopèdia i l’Ajuntament de Barcelona han presentat el llibre inèdit de Francesc Català-Roca La pell de Barcelona, un volum amb dues-centes imatges de la ciutat en el qual el fotògraf havia treballat durant anys però que va quedar arraconat al seu arxiu quan va morir. Les fotografies, que mostren façanes, detalls i textures en una obra de maduresa que juga amb el llenguatge fotogràfic, estan datades entre els anys cinquanta i finals del segle XX, i són tant en blanc i negre com en color. L’obra reivindica l’idil·li amb la capital catalana amb una successió de dobles pàgines, tal com Català-Roca la va dissenyar, i s’acompanya d’un segon exemplar breu que contextualitza el projecte.

Els responsables de l’edició han tingut com a premissa mantenir la fidelitat al projecte original, complint escrupolosament el desig i els criteris de l’autor, que inclouen la reproducció de la maqueta de tapa dura que va dissenyar Català-Roca, com si es tractés d’un facsímil, i el respecte del mateix ordre, sense foliar ni cap text que pugui condicionar l’obra.

Com que la majoria de fotos són inèdites i les còpies en paper de la maqueta havien envellit malament, el procés d’edició gràfica ha estat laboriós i complex. Ha calgut cercar, netejar i sovint reconstruir digitalment la major part dels negatius. Només quan no ha estat possible, s’ha retocat la còpia de paper que Català-Roca havia fet servir.

La pell de Barcelona va ser trobada per “atzar” entre la documentació de l’Arxiu Català-Roca, actualment dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i sortirà a la venda aquest dissabte. En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el fill del fotògraf, Andreu Català, ha explicat que el volum és l’oportunitat de viatjar al segle XX a través d’algú que era “hàbil per anar pel món i sabia trobar els missatges i transmetre’ls”.

Entre altres imatges, s’hi pot veure el Monument de Colom a contrallum, l’Estació de França, l’exterior de l’actual Museu Picasso amb una peça del pintor, la Fundació Miró, el claustre de la Catedral de Barcelona i fragments i detalls de portes, picadors, esgrafiats. “Ell va fer la transició a la fotografia en color com també havia passat de la càmera de plaques a la de rodet”, ha recordat Andreu Català, que ha reconegut que la Barcelona que tenia al cap el seu pare, i de la qual estava enamorat, ja no és exactament la que veuria avui. “Ell hauria patit molt per la globalització”, ha comentat.

Després que el novembre passat el Departament de Cultura adquirís el fons fotogràfic del seu pare per dos milions d’euros, Català ha insistit que el més important d’aquest acord és que es puguin preservar els negatius de les imatges. En canvi, considera que la commemoració de l’Any Català-Roca no ha contribuït a difondre més la feina del seu pare. “Quan veu fotografies de Català-Roca, la gent queda sorpresa, però segueix desconeixent-lo perquè és extemporani, un avançat per l’època.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.