Cultura popular

Hora de superar el noucentisme

La primera accepció del DIEC del mot sardana és: “Dansa catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona.” Segons la tesi de l’espectacle Autoodi, que fa una denúncia de l’encarcarament del folklore, el problema d’aquesta dansa és que va patir l’esporgada al noucentisme. La institucionalització va fer net d’aquelles formes de ballar més lliures que no casaven amb la correcció formal del catalanisme jeràrquic del moment. Per això, Autoodi convoca tots els espectadors en rotllana al final de la instal·lació coreogràfica a ballar una sardana i a trencar els patrons. Jèssica Pulla (la drag més patriòtica), la guia de la mostra, no s’està de trobar relació entre els quadres i escultures del Museu de Manresa en la darrera edició de Fira Mediterrània amb els personatges del procés. Amb la ironia desfermada es pot aixecar el vet caduc, com qui s’allibera d’una llosa que té clavada a les espardenyes de set vetes. En la renovació de la dansa i música d’arrel (Fira Mediterrània n’és una valenta abanderada), no és que les entitats sardanistes hagin trobat el link per convèncer els joves en els seus aplecs, és que són els joves els que se l’han fet seu per apropiació cultural. La jota, que no es va alinear amb el noucentisme més nostrat, va ser un dels primers espectacles a ensenyar-ne les esquerdes. Sònia Gómez va voltar A vore, des de Fira Mediterrània del 2015 fins al 2020 amb la balladora de jotes Carme Balagué, el músic a la dolçaina Pau Puig, al costat de l’Asstrio, un conjunt barceloní de funk, nujazz i rock i de la mateixa coreògrafa contemporània.

La sardana és, efectivament, molt cerebral, pautada. El coreògraf Cesc Gelabert ja va voler donar-li un notable tomb en un espectacle que inaugurava el Festival Grec el 2011. De la verticalitat es va passar a poder ballar-la a terra, a descompondre la rotllana i a transmetre una inquietud emocional: La muntanya al teu voltant. La peça, de fet, incloïa música de Borja Ramos i Carles Santos especialment creada per a l’ocasió i interpretada per la Banda Municipal de Barcelona.

Autoodi és un treball de Pere Seda i Sònia Arias, que es van conèixer en els cercles folklòrics de Sant Andreu. Seda, ara, amb Maria Rueda, ha guanyat el premi Delfí Colomé 2023 amb Folk as queer, que es presentarà en la pròxima edició de Manresa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera