La Fúmiga: “La música de carrer és el que més vertebra el País Valencià”

La gran cultura que, encara ara, hi ha al País Valencià entorn les bandes de música es posa obertament de manifest en projectes com ara el de La Fúmiga , un grup de 12 músics sorgits de la banda de música d’Alzira, a la Ribera Alta, que, estirant una mica el fil de grups com ara Obrint Pas, Aspencat i La Gossa Sorda i vestint la seva música amb sonoritats electròniques, han acabat fent-se un lloc en els grups capdavanters a València però sobretot també a Catalunya del circuit de música festiva. “Si no vinguéssim d’on venim seríem un grup molt diferent”, exposa Artur Martínez, cara més visible de la formació. “Tocar amb les bandes de música al carrer, per exemple, t’obliga a estar sempre molt atent al que et demana el públic i nosaltres, en aquest sentit, amb la gent que ve a escoltar-nos sempre hi hem estat molt dependents.”

Martínez assegura que la música de carrer, les xarangues d’aquestes bandes, és “el que més vertebra, de nord a sud, el País Valencià” i recorda que hi ha ben poques orquestres simfòniques mundials per a les quals, a la secció de metalls, no hi hagi passat un valencià. “Nosaltres, doncs, érem un grup de carrer, però ens vam posar a escriure cançons... I la cosa se’ns en va anar de les mans. Crec, però, que hem demostrat que, partint d’aquells orígens, hem pogut accedir a, per exemple, els grans festivals, i que hem contribuït a trepitjar un terreny que fins ara estava bastant inexplorat.”

Tot està per fer (Halley Records), que va sortir divendres, és el seu tercer disc. Hi col·laboren The Tyets , Ginestà i Figa Flawas i conté molta més electrònica que en els seus discos precedents. “Fer música electrònica amb tants vents sempre ha estat una mica el nostre repte, però, tot i no haver inventat res, barrejar pop, electrònica i pitos és una cosa que no es veu gaire i que, a nosaltres, ens funciona bé”, diu Martínez.

Com tots els músics que canten en valencià, La Fúmiga no amaga, però, la seva preocupació per l’actual situació política a la seva terra. “El ventall estilístic dels grups al País Valencià cada vegada és més ampli, però si, als grups que comencen, no se’ls programa pel simple fet de cantar en valencià deixaran de tenir unes oportunitats que a nosaltres sí que se’ns van brindar i van ser importants. Els valencians, però, ja ens n’hem sortit, d’èpoques fosques, i ara, és clar, ho tornarem a fer...”