cinema
‘Oppenheimer’ regna en uns Oscar sense ensurts
-
Els 4 actors premiats: Robert Downey Jr., Da'Vine Joy Randolph, Emma Stone i Cillian Murphy ALLISON DINNER / EFE. -
Christopher Nolan, el triomfador del 2024, amb els Oscar a millor pel·lícula i direcció ALLISON DINNER / EFE. -
John Cena va aparèixer despullat a l'escenari per lliurar l’Oscar al millor disseny de vestuari CAROLINE BREHMAN / EFE.
Oppenheimer, amb els seus set premis, quedarà a dalt del podi de rècords de la 96a edició dels Oscar. La biografia del pare de la bomba atòmica es va endur tres dels quatre guardons més desitjats a la matinada d’ahir: millor pel·lícula i director (Christopher Nolan, productor també, va fer doblet després d’anys d’oblits de l’acadèmia) i millor actor principal (el primer per a Cillian Murphy). La medalla de plata, per seguir amb el símil olímpic, és per als quatre premis de Pobres criaturas, inclòs el de millor actriu a Emma Stone, i el bronze, per a La zona de interés, amb dos Oscar.
Les gala ens deixa una llista d’onze premiats més. Hi destaquen els Oscar als intèrprets secundaris: Robert Downey Jr. va guanyar per Oppenheimer, el primer en més de 40 anys de carrera, i Da’Vine Joy Randolph va obtenir el 61è guardó per a aquest paper a Los que se quedan. També són remarcables el de millor guió original per als francesos Justine Triet i Arthur Harari i Anatomía de una caída; la segona estatueta a llargmetratge animat per a Hayao Miyazaki (per El chico y la garza), i el sorprenent guardó als efectes visuals de Godzilla Minus One, com si l’acadèmia volgués netejar la mala consciència de Hollywood per parlar de la bomba atòmica d’Oppenheimer sense mostrar gairebé cap imatge de les 240.000 víctimes mortals que va provocar a Hiroshima i Nagasaki. Recordem que Godzilla va néixer al Japó justament com a conseqüència del trauma d’aquest holocaust i de la por dels assajos nuclears.
Rematada al pal
La història parlarà sobretot dels 24 guanyadors dels Oscar del 2024. També es parlarà, però molt menys, dels cent nominats que se’n van anar cap a casa amb les mans a les butxaques. Entre ells, J.A. Bayona i el seu equip, que aspiraven a l’Oscar a millor pel·lícula internacional i al de maquillatge i perruqueria per La sociedad de la nieve, i Pablo Berger i el seu entranyable Robot dreams, aspirant a millor llargmetratge animat. En el cas de Bayona, tot fa pensar que va ser una rematada al pal: a les apostes i travesses anava segon, darrere de la que va acabar guanyant, La zona de interés, i té unes extraordinàries xifres d’audiència, a la plataforma Netflix (més de 86 milions de visionats) i en sales de cinema, tot i l’estrena restringida. Èxit de públic i bones crítiques feien pensar que Bayona tenia opcions, però ha topat amb una anyada excepcional: també estaven nominades Perfect days, de Wim Wenders, Yo capitán, de Matteo Garrone, i La sala de profesores, d’Ilker Çatak.
Moments per recordar
Més enllà de les estadístiques, les gales dels Oscar estan fetes de moments que s’obliden al cap de 24 hores (o de 24 segons) i d’altres que es recorden durant anys. No hi ha hagut, a la gala de la 96a edició, instants del nivell de Lady Gaga i Bradley Cooper cantant Shallow, d’Ha nacido una estrella, o el càsting complet de Les misérables (Hugh Jackman, Anna Hathaway, Russell Crowe...) interpretant One day more. Per sort, enguany tampoc no hi ha hagut escenes lamentables com la galtada de Will Smith a Chris Rock (2022) o l’error en el sobre del guanyador del 2017 (La La Land en lloc de Moonlight). Però sí que hi ha hagut moments per recordar. El britànic Jonathan Glazer, director de La zona de interés, va fer el discurs més compromès i valent: “Totes les decisions de la pel·lícula es van prendre per reflexionar i confrontar-nos amb el present, no per dir «Mira què van fer aleshores!», sinó més bé: «Mira què fem ara!». La nostra pel·lícula mostra cap a on porta la deshumanització, en la seva pitjor expressió.” I va parlar de “tantes víctimes d’aquesta deshumanització, ja siguin les del 7 d’octubre a Israel o l’actual atac a Gaza”. La seva pel·lícula s’ha endut a més el premi al millor so per l’esfereïdora reconstrucció que fa dels sons del camp d’extermini d’Auschwitz.
També va ser molt emotiu el discurs de Mstyslav Chernov , Oscar al millor documental per 20 días en Mariúpol: “No podem canviar el que va passar, però podem assegurar-nos que la història quedi clara i que prevalgui la veritat. I que el poble de Mariúpol i els que van donar les seves vides no siguin mai oblidats.”
Jimmy Kimmel va presentar per quarta vegada la gala des del 2017. Ho va fer amb el seu humor intel·ligent, sense allargar els monòlegs i fent riure el públic diversos cops. Com quan va dir a Margot Robbie que no podia guanyar l’Oscar perquè no estava nominada per Barbie: “Has guanyat una cosa molt més important, la loteria genètica.” Arnold Schwarzenegger, que fa 1,88 metres d’alçada, i Danny DeVitto , que en fa 1’44, van sortir junts a lliurar l’Oscar a millors efectes especials en un dels moments més hilarants. El públic també va riure molt amb l’Oscar al millor vestuari, lliurat pel musculós actor John Cena , que anava completament despullat i es tapava amb el sobre. I, entre els brillants números musicals de la nit, un desfermat Ryan Gosling va muntar un veritable xou amb I’m just Ken, de Barbie.
