Lluitar contra l’especulació immobiliària

La prosa delicada i elegant de l’escriptora andorrana Teresa Colom (1973) s’ha acompanyat en les novel·les i els relats d’unes trames barroques i de temes torturats, on la metàfora de la soledat de l’individu transmet un existencialisme ferotge. Afegeix, així mateix, altres dosis de situacions angoixants, com les que afecten el personatge principal del seu nou llibre. Reuneix dos relats llargs o nouvelles, Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou, que segueixen l’estela del projecte de l’editorial Comanegra de continuar el cicle inacabat Temps Obert del gran gegant que va ser Manuel de Pedrolo. L’editorial ha anat sumant autors a aquesta iniciativa, des de clàssics, coetanis a Pedrolo com Joaquim Carbó a figures actuals com Núria Cadenes, Borja Bagunyà i l’esmentada Teresa Colom.

Si el cicle de novel·les de Pedrolo era dels anys cinquanta, Colom i els altres autors les han situat, en la majoria dels casos, en espais atemporals o en l’actualitat. En el cas de Colom, en l’explosió urbanística dels anys seixanta, anys de l’alcalde Porcioles i tots els seus sequaços. Si d’un bombardeig sobre Barcelona del 1938 va escriure gairebé una desena de novel·les, el projecte Temps Obert de Manuel de Pedrolo era inabastable i estava segur de no poder-lo completar. Amb una òptica més personal, Colom ens introdueix en uns cercles concèntrics on la protagonista, en rigorosa tercera persona, queda embarassada, té un marit que és un dels grans empresaris cràpules de la ciutat i un amant on descarregar totes les seves passions i impotències. El marit, Daniel Bastida, ja havia protagonitzat obres del Pedrolo de Temps Obert, com la molt interessant Conjectures de Daniel Bastida.

Amb la creació d’un bloc d’apartaments sense balcons a la rodalia de Barcelona s’inicia Neu a la porta. El díptic té trempera i es llegeix amb fruïció, com passava amb les obres de Pedrolo. Com l’escriptor de Tàrrega, Colom té el rerefons poètic, que molts exigim a la novel·la per diferenciar-la, per exemple, de les carregoses sèries de televisió.

Una comunitat religiosa hermètica a la societat apareixerà per donar suport als veïns del Turó de la Peira que s’han de defensar de la corrupció. El component social de la lluita veïnal a Barcelona és un dels elements cabdals d’aquesta novel·la ambiciosa i, alhora, sense cap ambició més enllà d’entretenir i donar-nos escalf. La lluita contra el poder dels veïns és un dels temes primordials de la Barcelona contemporània, sempre subjecta als interessos de l’especulació, sobretot immobiliària, com passa en altres ciutats mediterrànies com Nàpols o Palerm, capital siciliana.

Colom es qüestiona quins són els límits de la llibertat individual i col·lectiva davant el poder. Com en les novel·les de Pedrolo, els personatges entren i surten de les cases, del metro, dels taxis. El moviment és primordial perquè és el que dona possibilitat d’imposar la mirada al voltant de tot el que ens afecta, o la suggestió, que és una de les armes principals de l’obra narrativa de la poeta andorrana. La neu de la porta associada a la bola de vidre amb què clou la primera part seria un bon resum d’aquesta perspectiva gairebé Rosebud de la seva obra. La poeta ens convenç perquè la seva força se situa al capdavant a través de petits gestos, d’objectes que aparentment tindrien un paper secundari. Els àmbits domèstics, l’aparició de la bogeria, la paternitat del nen de la protagonista funcionen com a subtrames dins d’unes narracions marcades pel dolor i la crítica social.