Patrimoni

El Centre de Caldes reneix

Amb la rehabilitació del teatre, inaugurat al febrer, El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista torna a tenir l’ànima viva

Creat per la societat calderina fa 159 anys, va ser confiscat pel franquisme, i ara vol ser referent social, artístic i cultural

El teatre està llest , però cal establir la programació, un repte per al 2025 de la junta i l’Ajuntament calderí

Si hi ha fer­ment, les idees i els pro­jec­tes per­vi­uen. És el que ha pas­sat amb El Cen­tre, Ate­neu Democràtic i Pro­gres­sista de Cal­des de Mont­bui al llarg dels 159 anys de vida i que, amb la inau­gu­ració del tea­tre aquest mes de febrer, torna a ofe­rir un espai social, cul­tu­ral i artístic als cal­de­rins. Un cen­tre molt lli­gat a la història de la ciu­tat i del país, amb mol­tes ombres, però també espe­ran­ces, que, mal­grat tot, gràcies al tre­ball dels socis ha sabut superar els obs­ta­cles i tor­nar a alçar el cap. Han pas­sat eta­pes de tot tipus; el pre­si­dent, Jaume Pie­res, explica que “han cal­gut deu anys d’obres per tenir enlles­tida la sala del tea­tre”, que té una capa­ci­tat per a 200 per­so­nes, per començar a recu­pe­rar l’essència d’El Cen­tre. “El 2005, es va tan­car per una cau­te­lar de l’Ajun­ta­ment per un des­pre­ni­ment del fals sos­tre arran d’unes humi­tats. Tota la sala no estava en les nor­ma­ti­ves; no podem cul­par aquest fals sos­tre que va caure”, deta­lla Pie­res. Durant els anys de reha­bi­li­tació, però, s’han con­ti­nuat pro­gra­mant acti­vi­tats cul­tu­rals, una coo­pe­ra­tiva d’habi­tatge social (Coo­bert), la uni­ver­si­tat popu­lar de Cal­des i el club mixt de rugbi al toc (Rugby & Touch Cal­des), entre d’altres. El pre­si­dent del Cen­tru, com es coneix a Cal­des, relata que, després de tenir enlles­tit el tea­tre i de cara al 2025, “cal fer obres als ves­ti­dors i a la sala d’expo­si­ci­ons perquè com­plei­xin les nor­ma­ti­ves antiin­cen­dis i per a eva­cu­a­ci­ons, alguna actu­ació d’inso­no­rit­zació del cafè, que fun­ci­ona a través d’una con­cessió, i fer les façanes”. En les obres de reha­bi­li­tació del tea­tre, que han cos­tat més d’1.200.000 euros, han par­ti­ci­pat l’Ajun­ta­ment, en un 36%, i la Gene­ra­li­tat, en un 48%, i la resta s’ha cobert amb les apor­ta­ci­ons dels socis. El dia de la inau­gu­ració del tea­tre es va ofe­rir l’obra de l’Any Gui­merà, He mort el pop, però l’oferta encara ha d’evo­lu­ci­o­nar i créixer. Pie­res qua­li­fica aquest 2024 “d’any de pro­ves” per veure què vol ser en el futur: “L’objec­tiu és sor­tir amb una pro­gra­mació segons l’ús, el que els polítics ano­me­nen pro­gra­mació esta­ble. Sí que hi ha el repte, per al 2025, de sor­tir amb alguna cosa més endreçada, sem­pre des d’una ves­sant asso­ci­a­tiva, no pura­ment comer­cial.” En aquest sen­tit, Pie­res explica: “Tenim vocació d’uti­li­tat pública, fins i tot més que alguna admi­nis­tració. L’Ajun­ta­ment ha de garan­tir allò a què no puguem arri­bar nosal­tres, quant a pro­gra­mació i recur­sos, i cal dir que, a hores d’ara, no va per feina.”

Per la seva banda, la regi­dora de Cul­tura de Cal­des, Laia Cuscó, asse­gura que la junta d’El Cen­tre “ ha fet una feina espec­ta­cu­lar, han llui­tat con­tra tots els incon­ve­ni­ents pos­si­bles i ho han acon­se­guit”: “No l’hem obert del tot perquè encara no bri­lla amb acti­vi­tats, però en breu podrà bri­llar com es mereix.” Des del 2019, l’Ajun­ta­ment cal­derí ha apor­tat més 422.000 € en total per refor­mar i reha­bi­li­tar El Een­tre, i després tenen un con­veni per a les acti­vi­tats. “El del 2024 encara està vigent; ofe­rim 30.000 € anu­als. I el que hem de par­lar ara és d’aug­men­tar-lo, de refor­mu­lar-lo amb la junta d’El Cen­tre. Estem en con­ver­ses perquè sigui una rea­li­tat el 2025”, deta­lla Cuscó. La regi­dora de Cul­tura hi afe­geix: “El Cen­tre té un paper cul­tu­ral impor­tantíssim, com a espai de cohesió social i de difusió de les arts. Molts dels nos­tres avis i pares van conèixer el món de les arts escèniques en aquest espai: hi ana­ven a veure tea­tre o par­ti­ci­pa­ven en els pri­mers Pas­to­rets de Cal­des. Per tant, és un honor tenir-lo, recu­pe­rar-lo, i el volem omplir. Farem una col·labo­ració tan estreta com sigui pos­si­ble amb El Cen­tre.”

La història d’El Cen­tre

Va ser fun­dat el 1865 per les clas­ses popu­lars de Cal­des com un espai social, cul­tu­ral i artístic i durant la Segona República va ser també un punt d’acti­vi­tat política, un fet que va com­por­tar la repressió fran­quista a par­tir del 1939. El règim fei­xista va con­fis­car El Cen­tre, i fins al 1978 no van poder recu­pe­rar l’edi­fici i, en part, l’acti­vi­tat cul­tu­ral i artística, mar­cada per unes dependències en mal estat de con­ser­vació durant anys.

La tena­ci­tat dels socis ha fet pos­si­ble recu­pe­rar la vida d’El Cen­tre. Marc Con­gost, vocal de la junta, explica que el que els uneix són els valors ateneístics i pro­gres­sis­tes. “Les clas­ses popu­lars impul­sen la cre­ació d’una enti­tat per aju­dar la classe tre­ba­lla­dora a acce­dir a la cul­tura. I neix com a antítesi d’una altre enti­tat ateneística a Cal­des, el Casino Cal­dense, que aglu­tina el que després serà el braç exe­cu­tor de l’espoli del fran­quisme”, deta­lla Con­gost. El Cen­tru “neix del cap dels socis, per les idees que tenien, i de les mans dels mano­bres i pale­tes, que van aixe­car l’edi­fici amb les seves pròpies mans”, hi afe­geix Con­gost. La seva relació amb l’Ate­neu va començar als 16 anys pel tre­ball de recerca de bat­xi­lle­rat sobre l’asso­ci­a­ci­o­nisme de Cal­des; després, va estar uns anys des­vin­cu­lat de l’enti­tat, però ja en fa cinc que va enge­gar l’equip de rugbi de toc i, a través de la seva for­mació jurídica, col·labora amb la junta. Con­gost afirma: “No ens vam recu­pe­rar de l’espoli amb la recu­pe­ració de l’edi­fici el 1978. Tot just ara, que hem recu­pe­rat la ple­ni­tud del tea­tre, podem con­si­de­rar que estem res­tituïts, mal­grat que hi hem hagut de posar uns recur­sos pro­pis molt impor­tants.”

Amb la posada en marxa del tea­tre d’El Cen­tre, s’albira una nova etapa d’il·lusió entre els socis. Cris­tina Tolosa i Carme Ortega fa cinc anys que van començar amb el pro­jecte del tea­tre de manera for­mal. Han hagut de can­viar de lloc d’assaig, però aviat podran tor­nar a l’Ate­neu. Ortega deta­lla que “l’Ate­neu és un punt de tro­bada, on no només es fa tea­tre; és la manera que sor­gei­xin les coses, que es trans­for­min i evo­lu­ci­o­nin”. Tolosa explica que del grup de tea­tre ini­cial n’ha sor­tit un segon que s’encar­rega de les clas­ses, d’expe­ri­men­tar i inves­ti­gar, i un altre que està pre­pa­rant una obra, “i d’aquest un altre fillet”. És la com­pa­nyia de clown Tres Pares de Nari­ces que for­men tres dones (la Carme, la Cris­tina i una noia més), que van par­ti­ci­par en la inau­gu­ració del tea­tre. Ortega desitja que l’Ate­neu sigui “una olla que bull”, el lema del poble, un lloc on pas­sen coses, “que una mica ja ho és”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia