El Centre de Caldes reneix
Amb la rehabilitació del teatre, inaugurat al febrer, El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista torna a tenir l’ànima viva
Creat per la societat calderina fa 159 anys, va ser confiscat pel franquisme, i ara vol ser referent social, artístic i cultural
Si hi ha ferment, les idees i els projectes perviuen. És el que ha passat amb El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui al llarg dels 159 anys de vida i que, amb la inauguració del teatre aquest mes de febrer, torna a oferir un espai social, cultural i artístic als calderins. Un centre molt lligat a la història de la ciutat i del país, amb moltes ombres, però també esperances, que, malgrat tot, gràcies al treball dels socis ha sabut superar els obstacles i tornar a alçar el cap. Han passat etapes de tot tipus; el president, Jaume Pieres, explica que “han calgut deu anys d’obres per tenir enllestida la sala del teatre”, que té una capacitat per a 200 persones, per començar a recuperar l’essència d’El Centre. “El 2005, es va tancar per una cautelar de l’Ajuntament per un despreniment del fals sostre arran d’unes humitats. Tota la sala no estava en les normatives; no podem culpar aquest fals sostre que va caure”, detalla Pieres. Durant els anys de rehabilitació, però, s’han continuat programant activitats culturals, una cooperativa d’habitatge social (Coobert), la universitat popular de Caldes i el club mixt de rugbi al toc (Rugby & Touch Caldes), entre d’altres. El president del Centru, com es coneix a Caldes, relata que, després de tenir enllestit el teatre i de cara al 2025, “cal fer obres als vestidors i a la sala d’exposicions perquè compleixin les normatives antiincendis i per a evacuacions, alguna actuació d’insonorització del cafè, que funciona a través d’una concessió, i fer les façanes”. En les obres de rehabilitació del teatre, que han costat més d’1.200.000 euros, han participat l’Ajuntament, en un 36%, i la Generalitat, en un 48%, i la resta s’ha cobert amb les aportacions dels socis. El dia de la inauguració del teatre es va oferir l’obra de l’Any Guimerà, He mort el pop, però l’oferta encara ha d’evolucionar i créixer. Pieres qualifica aquest 2024 “d’any de proves” per veure què vol ser en el futur: “L’objectiu és sortir amb una programació segons l’ús, el que els polítics anomenen programació estable. Sí que hi ha el repte, per al 2025, de sortir amb alguna cosa més endreçada, sempre des d’una vessant associativa, no purament comercial.” En aquest sentit, Pieres explica: “Tenim vocació d’utilitat pública, fins i tot més que alguna administració. L’Ajuntament ha de garantir allò a què no puguem arribar nosaltres, quant a programació i recursos, i cal dir que, a hores d’ara, no va per feina.”
Per la seva banda, la regidora de Cultura de Caldes, Laia Cuscó, assegura que la junta d’El Centre “ ha fet una feina espectacular, han lluitat contra tots els inconvenients possibles i ho han aconseguit”: “No l’hem obert del tot perquè encara no brilla amb activitats, però en breu podrà brillar com es mereix.” Des del 2019, l’Ajuntament calderí ha aportat més 422.000 € en total per reformar i rehabilitar El Eentre, i després tenen un conveni per a les activitats. “El del 2024 encara està vigent; oferim 30.000 € anuals. I el que hem de parlar ara és d’augmentar-lo, de reformular-lo amb la junta d’El Centre. Estem en converses perquè sigui una realitat el 2025”, detalla Cuscó. La regidora de Cultura hi afegeix: “El Centre té un paper cultural importantíssim, com a espai de cohesió social i de difusió de les arts. Molts dels nostres avis i pares van conèixer el món de les arts escèniques en aquest espai: hi anaven a veure teatre o participaven en els primers Pastorets de Caldes. Per tant, és un honor tenir-lo, recuperar-lo, i el volem omplir. Farem una col·laboració tan estreta com sigui possible amb El Centre.”
La història d’El Centre
Va ser fundat el 1865 per les classes populars de Caldes com un espai social, cultural i artístic i durant la Segona República va ser també un punt d’activitat política, un fet que va comportar la repressió franquista a partir del 1939. El règim feixista va confiscar El Centre, i fins al 1978 no van poder recuperar l’edifici i, en part, l’activitat cultural i artística, marcada per unes dependències en mal estat de conservació durant anys.
La tenacitat dels socis ha fet possible recuperar la vida d’El Centre. Marc Congost, vocal de la junta, explica que el que els uneix són els valors ateneístics i progressistes. “Les classes populars impulsen la creació d’una entitat per ajudar la classe treballadora a accedir a la cultura. I neix com a antítesi d’una altre entitat ateneística a Caldes, el Casino Caldense, que aglutina el que després serà el braç executor de l’espoli del franquisme”, detalla Congost. El Centru “neix del cap dels socis, per les idees que tenien, i de les mans dels manobres i paletes, que van aixecar l’edifici amb les seves pròpies mans”, hi afegeix Congost. La seva relació amb l’Ateneu va començar als 16 anys pel treball de recerca de batxillerat sobre l’associacionisme de Caldes; després, va estar uns anys desvinculat de l’entitat, però ja en fa cinc que va engegar l’equip de rugbi de toc i, a través de la seva formació jurídica, col·labora amb la junta. Congost afirma: “No ens vam recuperar de l’espoli amb la recuperació de l’edifici el 1978. Tot just ara, que hem recuperat la plenitud del teatre, podem considerar que estem restituïts, malgrat que hi hem hagut de posar uns recursos propis molt importants.”
Amb la posada en marxa del teatre d’El Centre, s’albira una nova etapa d’il·lusió entre els socis. Cristina Tolosa i Carme Ortega fa cinc anys que van començar amb el projecte del teatre de manera formal. Han hagut de canviar de lloc d’assaig, però aviat podran tornar a l’Ateneu. Ortega detalla que “l’Ateneu és un punt de trobada, on no només es fa teatre; és la manera que sorgeixin les coses, que es transformin i evolucionin”. Tolosa explica que del grup de teatre inicial n’ha sortit un segon que s’encarrega de les classes, d’experimentar i investigar, i un altre que està preparant una obra, “i d’aquest un altre fillet”. És la companyia de clown Tres Pares de Narices que formen tres dones (la Carme, la Cristina i una noia més), que van participar en la inauguració del teatre. Ortega desitja que l’Ateneu sigui “una olla que bull”, el lema del poble, un lloc on passen coses, “que una mica ja ho és”.