Joan Magrané estrena a Peralada ‘Tenebrae Responsoria’, “un diàleg entre la música eterna i l’actual”

El compositor reusenc Joan Magrané (1988) estrenarà aquest Divendres Sant l’obra Tenebrae Responsoria (Feria sexta in Parasceve) a l’església del Carme de Peralada (23 h), en el que serà un dels moments culminants de la segona edició de Pasqua del Festival Castell de Peralada, que tindrà lloc entre demà dijous i dissabte. Una edició que, segons el seu director, Oriol Aguilà, “ha vingut per quedar-se”, després de l’èxit del 2023, quan “es va crear una atmosfera molt especial entre el públic, els artistes i l’equip del festival, que considerem una expressió de la pròpia personalitat del cicle, amb un ambient de recolliment que ja ha creat adeptes, ja que alguns dels assistents de l’any passat repeteixen i fins i tot han comprat entrades per als tres dies”. Aguilà també ha recordat que “els oficis de tenebres formaven part del corpus essencial” de la Setmana Santa, i per això el festival té previst encarregar en el futur per a la seva edició de Pasqua noves relectures contemporànies, com la que ha fet ara Magrané (“Un diàleg entre la música eterna i l’actual”, segons Aguilà), d’aquestes composicions litúrgiques que van tenir una gran eclosió a Itàlia i la península Ibèrica durant el Renaixement i després a França, en el Barroc.

Tenebrae Responsoria (Feria Sexta in Parasceve) –l’expressió entre parèntesi designa el Divendres Sant en la litúrgia cristiana– va néixer arran d’una idea que li voltava pel cap des de fa uns anys a Magrané: la de crear un nou responsori, com els que sonaven als oficis de tenebres que antigament commemoraven, durant el dijous, el divendres i el dissabte sants, la passió i la mort de Crist. Aprofitant que Francesc Prat, actual director artístic de l’orquestra GIO Symphonia, li havia demanat a Magrané una obra que fugís del classicisme i que tingués un punt vocal, i que el violoncel·lista Pau Codina també li havia demanat una obra que complís la mateixa característica, per a violoncel solista, tots tres van trucar a les portes del festival i el seu director les hi va obrir de bat a bat, amb la confiança que li donava haver estrenat ja el 2019 l’òpera Diàlegs de Tirant e Carmesina, composta per Magrané, també amb la direcció musical de Francesc Prat, i en aquell cas amb la dramatúrgia de Marc Rossich. La nit de divendres, en un espai tan adient com l’església del Carme, la nova composició –que s’està assajant aquests dies a l’Auditori de Girona, un espai “per treballar tranquils i pensar molt”, segons Prat– serà interpretada per deu músics de la GIO Symphonia, el violoncel de Pau Codina i la soprano sabadellenca Maria Hinojosa, aquests dos últims elements reflectint les dues veus solistes de la tradició barroca francesa, encara que una no canti en aquest cas. Els deus músics de la GIO Symphonia són Christian Torres (violí), Nina Sunyer (viola), Edgar Casellas i Daniel Claret (violoncel), Enric Boixadòs (contrabaix), Elisabet Franch (flauta), Pau Roca (oboè), Joan Roca i Xavi Castillo (clarinet), Carles Lizando i Rafael Planelles (trompa) i Francina Mercadal (trombó).

Tot i que reconeix la influència de compositors com ara François Couperin (1668-1733), Josquin Desprez (1450-1521) o Franz Liszt (1811-1866), Magrané assegura que no es volia limitar a “replicar o copiar les estructures tradicionals de les lliçons de tenebres –nom que reben els responsoris de Setmana Santa a partir d’un punt de la història, per influència del barroc francès, quan es van convertir en un gènere musical–, així com tampoc la instrumentació”. I el mateix es pot dir dels textos que ha seleccionat amb absoluta llibertat, al marge de la litúrgia, entre els quals hi ha dos poemes del mallorquí Blai Bonet (1926-1997), que pertanyen a la part titulada Parasceve del recull Quatre poemes de Setmana Santa (1950). Tot i que òbviament aquesta és una obra vinculada a una llarga tradició religiosa, el seu autor ha volgut “aportar una mica més de teatralitat a la peça per remarcar el seu factor humà, per damunt del diví o celestial”. En aquest sentit, Prat també ha remarcat que “no cal ser creient per entendre el sofriment dels homes” i això fa que la creació de Magrané pugui emocionar persones creients i no creients, com ha passat durant els assajos amb els mateixos músics. “Qui no s’ha sentit alguna vegada a la vida abandonat?”, ha afegit Prat, que també ha subratllat la importància de “tornar a reviure certs rituals” amb un concert com aquest, en el qual s’ha volgut “marcar molt el ritual perquè l’emoció vagi per dins”.