premis
Joan Jordi Miralles, Vicenç Llorca i Lola Badia, entre els guardonats amb el Serra d’Or
L’edifici modernista que ocupa l’Espai Endesa ha acollit el lliurament dels guardons –una serreta d’or per dur a la solapa– de la 58a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, davant la presència del Pare Abat Manel Gasch, de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, i de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. A més de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Joaquim Noguero.
L’acte ha estat conduït amb solvència per Eva Comas Arnal, que ha tingut un record per a la periodista cultural Anna Pérez Pagès i per al monjo de Montserrat Aureli Argemí, tots dos traspassats recentment.
Com si el títol fos un vaticini, en l’apartat de novel·la el guanyador ha estat Joan Jordi Miralles per l’obra Triomfador (Males Herbes). Miralles ha comentat que la novel·la està basada en fets reals “però és ficció o els diàlegs serien en castellà perquè a La Masia del Barça el català no existeix”. L’autor ha reivindicat el català, doncs, i ha comentat que “a La Masia s’han comès abusos i el Barça mai ha assumit cap responsabilitat”.
Vicenç Llorca ha guanyat el premi de poesia per La llum mirada (Perifèric). El poeta, després de comentar que el títol del llibre està inspirat en Espriu, ha reivindicat que “la poesia és una eina d’humanisme i d’humanitat”.
El premi Crítica Serra d’Or d’assaig ha estat per La cinta vermella (Ensiola), de Fèlix Fanés. El museu (Norma), amb text de Jordi Carrión i il·lustracions de Sagar ha rebut el premi de còmic (els autors no han estat presents per recollir el premi). Lola Badia ha guanyat el premi de traducció per La mort del rei Artús (Cal Carré), d’autor anònim.
Joaquim Albareda Salvadó ha guanyat el premi de recerca (humanitats) per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). El premi de recerca (ciències) ha estat per a Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx), de Jordi Ruiz-Olmo (que no ha pogut ser present) i David Camps. I el premi Crítica Serra d’Or de catalanística ha estat per a Catalonia: A New History (Routledge), d’Andrew Do·ling.
Dins l’apartat d’arts escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada com a millor espectacle de dansa. “Recomano a tothom ballar una mica cada dia, perquè va bé pel cap, pel cos i per l’ànima”, ha assegurat la premiada.
Tot el que passarà a partir d’ara, obra de Joan Yago, dirigida per Glòria Balañà, s’endú el premi al millor espectacle de teatre. El premi a la trajectòria teatral és per a Nao Albet i Marcel Borràs. Els guardonats, en una mostra de sinceritat, han començat el discurs d’agraïment afirmant que “un premi a la trajectòria quan passem poc dels trenta anys sembla un acudit de mal gust”.
I, finalment, el premi a la millor aportació teòrica ha estat per al Primer Simposi Internacional ‘Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica’, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.
En l’apartat de literatura infantil el premi ha estat per La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text d’Albert Besora i il·lustracions d’Albert Asensio, i en el de literatura juvenil, Els contes de Lesbos (Bambú), d’Àngel Burgas i il·lustracions d’Ignasi Blanch. El l’apartat juvenil de coneixements, el premi l’ha rebut Una ciutat a Mart (Joventut), amb text de tres científics, Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustracions d’Eduard Altarriba. I el premi Crítica Serra d’Or juvenil de còmic és per a Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal, que ha reivindicat “el còmic com a novè art”.
Dos parlaments
Joaquim Noguero ha destacat que la revista Serra d’Or ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”. “Serra d’Or és una eina de jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme del perquè sí tan dur dels fets”, ha afegit Noguero, que també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que ha de continuar vinculat, i que vol dir “sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present com per establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit; cultura d’elit vol dir fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem –com volem fer– per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom”. “Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta. Això volen aquests premis. Això reclama la nostra revista.”
Per la seva banda, el Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen molt l’activitat i la creativitat cultural, i que compleix PAMSA, editora de la revista Serra d’Or. “La primera és l’amor a les lletres; en el nostre monestir hem promogut i mantingut una editorial. La paciència o perseverança són la segona virtut; i això ho aplicaria institucionalment a la constància a mantenir una revista cultural com Serra d’Or, veritable cronista de la cultura catalana de més de mig segle, i a continuar atorgant els premis, reconeixement precisament de la capacitat pacient de tots els qui arrisqueu temps i esforç en aquestes activitats difícils, artístiques i literàries. I la tercera virtut monàstica és l’estabilitat, en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats i de continuar-ho fent, en una editorial i revista al servei exclusiu, com deia el Pare Josep Massot, de la llengua i cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència.”