Arts escèniques

TEATRE

Bieito rellança Pasolini amb la versió operística d’‘Orgia’ al Liceu

Amb la composició d’Héctor Parra, la peça exposa “la fragilitat de la condició humana”

Bieito adverteix que ‘Orgia’ és com posar-se al mirall per veure el monstre, que tothom porta endins

Serà només aquest dijous i dis­sabte al Liceu. Orgia és l’adap­tació homònima del text de Paso­lini que va fer Calixto Bieito i que Héctor Parra en va posar la música. Va ser un coencàrrec i una nova copro­ducció entre el Tea­tro Arri­aga Ant­zokia de Bil­bao, el Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada i el Gran Tea­tre del Liceu i que es va estre­nar a l’Arri­aga el juny pas­sat. Per a Parra, l’obra d’aquest “Miquel Àngel del segle XX” narra la fra­gi­li­tat de la con­dició humana. Bieito con­ti­nua sent un direc­tor d’escena que habi­tu­al­ment furga en les ombres de la soci­e­tat con­tem­porània. El direc­tor (i àvid lec­tor) con­si­dera que la novel·la és una peça “pro­fun­da­ment huma­nista que mos­tra el mons­tre” quan les per­so­nes es miren al mirall i que, pro­ba­ble­ment, “tot­hom el té, encara que pot­ser apa­reix, o no”.

Orgia, que posa els límits de la vida íntima d’una pare­lla, té una durada d’una hora i mitja. El mes­tre Pierre Bleuse es posa al cap­da­vant de l’Orques­tra del Liceu amb les veus de Aušrine Stundyte, Chris­tian Miedl i Jone Martínez. Per al direc­tor d’escena, la par­ti­tura de Parra es con­ver­tirà en un clàssic, perquè sap con­ci­liar la música amb la paraula, tant poètica com bella. Aquesta és la ter­cera ocasió que tre­ba­llen con­jun­ta­ment el direc­tor d’escena amb el com­po­si­tor després de Wilde (2015) i Les bien­vei­llan­tes (2019).

Bellesa i hor­ror s’entre­cre­uen aquest mun­tatge. El com­po­si­tor mani­festa que és impos­si­ble per­ce­bre l’ésser humà com només un ésser d’amor i ten­dresa, sinó que “malau­ra­da­ment tenim una cosa real­ment com­pli­cada a dins, on la violència s’exer­ceix fins al geno­cidi”. Parra ha asse­gu­rat que bellesa i hor­ror són dues cares de la mateixa moneda i creu que “conèixer la cara vio­lenta de l’ésser humà pot aju­dar a resol­dre certs pro­ble­mes i per evi­tar un nou holo­caust o geno­cidi s’ha de conèixer molt bé com els que s’han per­pe­trat en el pas­sat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.