Josep Playà reconstrueix els últims anys de Dalí a partir de converses amb l’exalcalde figuerenc Marià Lorca

El periodista Josep Playà i Maset (Garriguella, 1957) reconstrueix els últims anys de Salvador Dalí a partir de converses amb qui va ser alcalde de Figueres en aquella època, Marià Lorca, recollides al llibre Els últims secrets de Dalí. El llibre, publicat per Editorial Gavarres dins la seva col·lecció Periodismes, va rebre el febrer passat a Girona el premi Carles Rahola al millor projecte de comunicació periodística.

Segons l’agència Efe, Lorca aporta al llibre dades inèdites que expliquen decisions tan polèmiques com ara la voluntat de Dalí de ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, que l’artista li hauria revelat a la clínica on es recuperava de les ferides causades per l’incendi al castell de Púbol, o el testament a favor de l’Estat espanyol.

Els últims secrets de Dalí s’articula a partir de dues veus, la del narrador i la de l’entrevistat, “perquè era una manera d’escoltar la veu de Lorca, però posant-la en context o matisant-la, ja que la memòria de vegades és feble o ens pot trair”, diu Playà, que va mantenir les converses amb Lorca just abans de la pandèmia.

Al text, hi afloren qüestions com ara la pugna Estat-Generalitat per apropiar-se de Dalí en vida i després per retenir el seu llegat, que va acabar amb un repartiment salomònic, “especialment gràcies al paper del ministre de Cultura de llavors, Jorge Semprún”; o el paper de la “troica” formada per l’advocat i cunyat de Leopoldo Calvo Sotelo, Miguel Doménech, el pintor Antoni Pitxot i el fotògraf francès Robert Descharnes, acusats de mantenir aïllat Dalí, quan ja estava en franc declivi físic.

Marià Lorca va començar sent regidor el 1979 per la UCD al primer ajuntament democràtic de Figueres, que al primer ple va proposar canviar alguns noms del nomenclàtor de la ciutat empordanesa, que va ser aprovat per CiU, ERC i PSC, cosa que va causar un gran enrenou internacional. “La polèmica va durar tres dies i va provocar fins i tot la dimissió de l’alcalde, però Marià Lorca, posicionat incondicionalment amb Dalí, va ser l’únic que es va oposar al canvi del nom de la plaça Dalí de Figueres; va fer comprar l’actual Torre Galatea, donant suport a la controvertida decoració dels ous i els pans; va impulsar la creació de la fundació privada Gala-Salvador Dalí”, comenta Playà. Lorca, afegeix el periodista, també va facilitar el trasllat de residència del pintor des de Púbol a Figueres, després de l’incendi, i l’1 de desembre de 1988, a la clínica Quirón de Barcelona, el mateix Dalí va trucar l’alcalde a la seva habitació i li va confiar el secret més ben guardat, que volia ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu, i no al castell de Púbol, on continua havent-hi una tomba buida, inicialment prevista per a ell, al costat de la de Gala.

Marià Lorca va penetrar en el cercle protector de Dalí i es va convertir en un personatge clau i aquesta interlocució amb l’artista va possibilitar la relació directa amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol; l’amistat amb l’expresident Josep Tarradellas o l’estira-i-afluixa amb el ministre de Cultura Jorge Semprún, ja que el llavors alcalde de Figueres era partidari que el llegat dalinià romangués a la seva ciutat natal.

El llibre es va presentar dissabte passat a l’Auditori de Caputxins de Figueres, amb la participació de Playà, Lorca i l’editor Àngel Madrià, en un acte que va tancar l’actual alcalde de Figueres, Jordi Masquef.